LLIGAMS

Dijous, 28 de Novembre.

Avui les nostres companyes en la seua exposició ens han parlat de l’educació emocional, i concretament ho fan fet amb el visionat del vídeo del pedagog japonès, Toshiro Kanamori, què a Japó és un ídol de l’educació, ell mateix es confessa com un enamorat de la seua professió.

El vídeo tracta sobre una experiència seua a la seua escola, en la què ell ha sigut tutor d’un curs de 3º de primària, doncs quan els alumnes finalitzaren 3º, Toshiro va decidir que ell mateixa tornaria a ser tutor a 4º. Els infants estaven plens d’alegría al saber que Toshiro torna a ser el seu tutor.

El mestre es caracteritza per una finalitat, llevat de la educativa, la emocional. Per a Toshiro els valors com l'empatia o la felicitat són primordials, la vida té un gran valor i és això el què vol transmetre als seus alumnes. El primer dia, els fa un exercici sobre l’empatía, els alumnes han de llegir cartes on han expressat els seus sentiments, de manera que, s’observa com la classe està ben atenta a tot allò que els companys diuen, per exemple una xiqueta conta com fou l’experiència de la mort de son pare o un altra conta que a l’escola estava marginada, perquè li deien que deia pudor, i es passava el dia plorant. La finalitat d’aquest exercici era l’empatía, i bé, ho aconseguia, ja que, tot els alumnes estaven ben atents als seus companys, fins i tot alguns s’emocionaven.

Per a Toshiro, l’exercici d’escriure redaccions és molt útil i fa als seus alumnes escriure’n a sovint, donat que, és una bona forma per a que expressen els seus sentiments. A més, tots aquells que trauen menys nota, escriuen cartes per a que estiguen més motivats.

Com a curiositat, els alumnes mentre dinen, que també ho fan amb Toshiro, reflexionen sobre tot, i a més, tan bona és la metodologia de Toshiro que altres mestres acudeixen a les seues classes tan sols per observar-lo i aprendre d'ell. A Japó, és tot un referent.

A mi personalment m’ha cridat l’atenció una part del vídeo, Toshiro castiga a un alumne perquè estava comportant-se malament, i no sols en un moment puntual sinó des de el començament del curs, i el castiga sense poder participar en la l’activitat de construir una barqueta, i l’infant, com és normal, plora, però el que realment impacta és que tots els companys li donen suport, s’enfronten a Toshiro dient-li que no és just el tracte que rep, ni el càstig. El company plora i diu que si el castigat es queda a classe ell també ho farà. És una escena un poc dramàtica, però,  no obstant això, Toshiro a aconseguit el que volia, empatía, la majoria s’ha ficat en el lloc del castigat, i al final el càstig ha quedat perdonat.

Per altra banda, veiem dos accions també impressionants com és que una alumna se’n va a viure a Tòkio, i li fan una cançó de despedida, la veritat, impressionant. A més, una notícia trista, el pare de un alumne ha mort la mateixa nit mentre dormia, Toshiro té la difícil tasca de dir-los-ho als seus alumnes, però els ho comunica sense poder ocultar la seua tristor, els alumnes senten empatia i li fan cartes al seu company.

A la fi del curs, Toshiro escriu a la pissarra la paraula “lligams”, “lazos” en castellà. Després de dos anys fa un discurs emocionable, els xiquets han aprés a riure, plorar i aprendre. Els xiquets contents per acabar el curs, però tristos perquè no tindran més a Toshiro.

Pel que fa a la meua valoració personal, em crida molt l’atenció que com en un país tant competitiu com és el Japó hi haja lloc per a l’educació emocional, (Recordem el cas de Corea), m’alegra saber que hi han pedagogs tan bons com Toshiro i, sobre tot, que li done tanta importància a l’educació emocional, això està molt bé. Alhora d’aprendre, són important els continguts, però per damunt de tot està el ser feliç, per a mi seria la diferència entre màquines i persones. Corea  pense que crea màquines, i espere que Japó seguisca el model de Toshiro.

Per últim, els nostres companys, han fet una exposició sobre la Intel·ligència Emocional. Hem vist un documental de Eduard Punset a Redes. No l’hem pogut veure tot, però ha estat molt bé. Tracta sobre el control de les emocions, passions, augment de l’altruísme, ensenyar habilitats socials des que són ben menuts, per tal de que siguen capaços de controlar les seues emocions fins que arriben a la universitat.

És una mena de Filosofia Budista, que les persones siguen equilibrades, felices i que no es suïciden. Parla de la respiració com a un element bàsic en la relaxació.

Després, hem fet una dinàmica de posar-nos en grup de 6 o 7 persones i una d’elles es ficava al mig i els demés diem les coses bones que li trobàvem.

 

"Si una persona no és feliç, no ho serà ningú" (Toshiro Kanamori).

Cristian Sampedro Herb.