Dijous 10 de decembre
Avui, a classe, hem tractat el tema de les comunitats d’aprenentatge. És un tema molt interessant, ja que l'havíem parlat també en altres assignatures del grau.
Una possible definició de comunitats d’aprenentatge és que són un projecte de transformació de centres educatius dirigits a la superació del fracàs escolar i l’eliminació de conflictes. Aposta per l’aprenentatge dialògic mitjançant la interacció dels alumnes i l’èxit està en la participació conjunta de les famílies, associacions del barri i el voluntariat.
Una possible definició de comunitats d’aprenentatge és que són un projecte de transformació de centres educatius dirigits a la superació del fracàs escolar i l’eliminació de conflictes. Aposta per l’aprenentatge dialògic mitjançant la interacció dels alumnes i l’èxit està en la participació conjunta de les famílies, associacions del barri i el voluntariat.
 |
| Ací, veiem als pares interaccionant amb els alumnes |
Hem començat la classe amb el visionat d’un
vídeo, el qual tractava d’una xiqueta que la seua escola funcionava d’aquesta manera.
La xiqueta
contava que a aquesta escola li donanven molta importància a la interacció i al
companyerisme, per exemple, a la classe hi havien xiquets immigrants, i els
companys de classe els ajudaven a la
comprensió de la nostra llengua.
A més, la
realització de debats i tertúlies a classe fan que aquests alumnes immigrants
vulguen participar, cosa que fa que aquests aprenguen de manera interactiva i dinàmica.També, en aquesta escola els alumnes
llegeixen i debateixen sobre clàssics de la Literatura Universal com el Quixot
o Ulises, també comparen els personatges, per exemple, l’astúcia d’Ulises
i la valentia del Quixot.
 |
| El Quixot |
 |
| Ulises |
Gràcies a aquestes tertúlies els xiquets aprenen valors com l’amistat, la valentia etc.. referent als llibres. A més, de vegades, les mares acudeixen a les tertúlies, i segons conten es queden bocabadades amb les coses que els seus fills diuen.
Altre exemple de
comunitats d’aprenentatge és quan els pares participen activament en les
tasques de l’escola, per exemple, la xiqueta contava que s’havien de pintar els
lavabos de l’escola, i tots els pares els pintaren conjuntament amb els
alumnes i els professors.
Aquesta idea no
sols és pròpia d’Espanya, sinó que, a països com Estats Units s’ha introduït
el Programa de Desenvolupament Personal. Però, tornant a Espanya, els pioners en
establir aquesta tècnica foren Euskadi i Catalunya, i actualment a la Comunitat
Valenciana, L’IES Jordi de Sant Jordi a València i un centre de Cataroja ja incorporen aquesta tècnica.
 |
| IES Jordi deSant Jordi, València. |
Aquesta tècnica té una quantitat d'aspectes positius:
- El treball cooperatiu i interactiu que es fomenta molt.
- Rebutja les classes magistrals, cosa que fa que es fomente l’atenció dels alumnes i el seu aprenentatge.
- Dona suport a la integració social dels immigrants. Els immigrants volen participar en la comunitat i aprendre interactivament. Ací, participa la comunitat educativa, és a dir, pares i mares, professors, alumnes, persones amb discapacitat, persones majors, o bé, qualsevol veí de la població.
La conclusió final ha sigut que hi ha que lluitar per una escola pública i de qualitat.
“L’escola és un
tresor per als honrats”
Cristian
Sampedro i Andrea Hinarejos Alcoy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada