Dimecres, 27 de novembre de 2013.
Avuí han començat les exposicions dels treballs de Didàctica, i el primer grup en exposar ha sigut el de Claudia, Eva i Sonia. Així que, hem començat la classe parlant del “Homeschooling”, i per a entendre el significant d’aquest hem vist un vídeo, el qual ens ha ensenyat que el homeschooling consisteix en estudiar des de casa, en compte d’anar a l’escola. A més, després d’aprendre a casa tots els continguts es fa un examen per Internet, però per a que no pugues copiar, hi ha un programa que fa que no pugues obrir noves pestanyes, encara que considere que no cal obrir noves pestanyes, en que tingues més ordenadors a casa o un llibre davant teu pots copiar, però bé. Des de casa, se’ls pot deixar experimentar moltíssimes coses als xiquets, com ara és, explicar-los la natura des de la natura o habilitats de cuina a la cuina. També es fomenta l’autonomia i la independència, fent així que els xiquets siguen més maurs, perquè saben que han d’estudiar i això va primer que qualsevol altra cosa. També poden utilitzar les tecnologies per a estudiar des de casa, cosa que facilita molt les cosses.
Avuí han començat les exposicions dels treballs de Didàctica, i el primer grup en exposar ha sigut el de Claudia, Eva i Sonia. Així que, hem començat la classe parlant del “Homeschooling”, i per a entendre el significant d’aquest hem vist un vídeo, el qual ens ha ensenyat que el homeschooling consisteix en estudiar des de casa, en compte d’anar a l’escola. A més, després d’aprendre a casa tots els continguts es fa un examen per Internet, però per a que no pugues copiar, hi ha un programa que fa que no pugues obrir noves pestanyes, encara que considere que no cal obrir noves pestanyes, en que tingues més ordenadors a casa o un llibre davant teu pots copiar, però bé. Des de casa, se’ls pot deixar experimentar moltíssimes coses als xiquets, com ara és, explicar-los la natura des de la natura o habilitats de cuina a la cuina. També es fomenta l’autonomia i la independència, fent així que els xiquets siguen més maurs, perquè saben que han d’estudiar i això va primer que qualsevol altra cosa. També poden utilitzar les tecnologies per a estudiar des de casa, cosa que facilita molt les cosses.
El que es demana és que es puga obtenir un
títol al estudiar des de casa i no només es puga obtenir arran de l’escola, ja que, hi ha gent que considera que és millor educar així els seus fills i és injust que siga il·legal fer-ho i, a més, que no es puga obtenir un títol. Em resulta tristíssim que no pugues obtenir un títol com qualsevol altre xiquet que estudia a l'escola, si estudies des de casa, ja que té el mateix mèrit, sempre fent les mateixes proves i superant-les, clar.
Ací us deixe el vídeo per que el pugueu veure, és molt interessant i enriquidor.
Ací us deixe el vídeo per que el pugueu veure, és molt interessant i enriquidor.
Després han fet una dinàmica de realització de grups per a que entre cada grup traguérem
les idees principals d’un text que ens han repartit, relacionat amb el homeschooling, i dir si estava a favor o en contra d'aquest.
La dinàmica ha constistit en que Eva, a cadascú, en ordre, li deia un número del 1 al 6, de manera que, després, tots aquells que tingueren els mateix número havien d'agrupar-se i formar un grup de treball.
Açò m'ha paregut molt bé, perquè mai havíem establert relacions amb les persones del grup A1, així que he conegut a xiques noves i molt simpàtiques.
Després d'haver treballat el text cada grup, hem exposat mitjançant un portaveu les idees i si estava a favor o en contra del homeschooling.
El text 1, es titulava "Homeschooling-aprender en casa", el qual critica l'ambient educatiu i l'educació pública, ja que són hippies, ecologistes, conservadors... els què parlen. A més de que, a casa aprens una ideologia i uns valors. De manera que, podem dir que aquest text estava a favor del homeschooling.
La dinàmica ha constistit en que Eva, a cadascú, en ordre, li deia un número del 1 al 6, de manera que, després, tots aquells que tingueren els mateix número havien d'agrupar-se i formar un grup de treball.
Açò m'ha paregut molt bé, perquè mai havíem establert relacions amb les persones del grup A1, així que he conegut a xiques noves i molt simpàtiques.
Després d'haver treballat el text cada grup, hem exposat mitjançant un portaveu les idees i si estava a favor o en contra del homeschooling.
El text 1, es titulava "Homeschooling-aprender en casa", el qual critica l'ambient educatiu i l'educació pública, ja que són hippies, ecologistes, conservadors... els què parlen. A més de que, a casa aprens una ideologia i uns valors. De manera que, podem dir que aquest text estava a favor del homeschooling.
El text 2, es titulava "La casa no es una escuela", el qual deia que l'escola serveix per a ser humans, és un lloc integrador, a més que, fomenta l'autonomia i la cooperació. Així que, podem dir que aquest text estava en contra del homeschooling i a favor de l'escola.
El text 3 es titulava "Educar en casa más energia", el qual deia que per a educar en casa havies de tindre uns motius econòmics mitjos-alts, ja que açò requereix molts diners, és a dir, un alt nivell de família. A més, que la metodologia empleada a casa és bona i diferent a la de les escoles. Així que, podem dir que aquest text estava a favor del homeschooling.
El text 4 es titulava "Educación en tiempos de neoliberalismo", el qual deia els avantatges que tenia el homeschooling en eixa època, com ara són:
- Els fills passen més temps amb els pares.
- Els fills passen més temps a l'aire lliure.
- Els pares decideixen com ensenyar els seus fills.
- Entre altres.
A més, el text també parlava de que a casa no hi ha un currículum específic el qual has d'ensenyar als fills, sinó que estàs lliure en eixe aspecte, ja que pots ensenyar els teus fills tot allò que vulgues i cregues necessari i convenient per a ells. De manera que, podem veure que aquest text està a favor del homeschooling.
El text 5, era de Gimeno, i ha sigut el que he treballat jo, el qual està a favor de l'escolarització i en contra del homeschooling, ja que deia que l'escola fomenta la pluralitat, la igualtat i és un referent de la realitat.
El text 6, es titulava "Escolarizar es la mejor forma de educar", el qual deia que s'ha de socialitzar als xiquets, que a l'escola hi ha accés a l'ensenyament per a molts, ja que no tothom podria permetre's estudiar a casa. A més, a l'escola t'ensenyen el dret i el deure, i és un mecanisme de cohesió social. De manera que, podem dir que aquest text està a favor de l'escola i en contra del homeschooling.
El text 6, es titulava "Escolarizar es la mejor forma de educar", el qual deia que s'ha de socialitzar als xiquets, que a l'escola hi ha accés a l'ensenyament per a molts, ja que no tothom podria permetre's estudiar a casa. A més, a l'escola t'ensenyen el dret i el deure, i és un mecanisme de cohesió social. De manera que, podem dir que aquest text està a favor de l'escola i en contra del homeschooling.
Després d'haver vist tots els texts hem
buscat una conclusió, on ha hagut diversitat d’opinions, ja que, algunes persones pensaven que estan a
favor de l’escola, altres, que no deuria prohibir-se el homeschooling perquè és
una cosa que no té sentit, l’única cosa és que els pares que eduquen els seus
fills a casa deurien tenir una base cultural, pedagògica... per a poder exercir
la funció de docents. També es necessiten diners, temps.. que els pares puguen compaginar
horaris, etc. I una cosa que també s'ha dit és que normalment el homeschooling es dona en famílies nombroses, cosa que veig lògica, ja què com poden arribar ser fins i tot uns 12 fills.
Parlant ja fora de classe, hi ha pares que estan en contra del sistema educatiu perquè pensen que ells mateixos poden fer-ho millor, utilitzant altres metodologies, com ara és, explicar la natura mitjançant la natura i no arrel d’un llibre. Però, per a que açò siga cert, deuen ser pares que utilitzen una metodologia adequada i estiguen formats, ja que, no qualsevol persona està intel·lectualment capacitada per a exercir aquesta funció de docent dels seus fills. A més, una cosa molt important que s'ha comentat a classe és que a casa només aprendries una sèrie de coses limitades, ja que al no anar a l'escola, hi ha un altra gamma àmplia de cosses que no s'aprenen, com ara són valors, actituds... A més, a les escoles també es produeix el fracàs escolar, cosa en casa no succeiria, perquè els pares estarien damunt dels fills les 24h, però considere, que açò, si no es porta bé podria ser esgotador.
Per altra banda, alguns pares estan en contra del sistema obligatori i educatiu perquè no volen que els seus fills estiguen guiats per l’Estat, cosa que veig 100% correcta, ja que, conforme estan les cosses actualment, a mi tampoc m'agradaria que l'Estat influira en l'educació dels meus fills per a res, perquè a part de que aquest s'encarregaria de que el meu fill no aprengués res de profit, el que aprengués seria a favor seu, pels seus interessos i l'ensenyaria coses que considere que no s'han d'ensenyar fins a certes edats, com ara és la competitivitat, entre altres.
Parlant ja fora de classe, hi ha pares que estan en contra del sistema educatiu perquè pensen que ells mateixos poden fer-ho millor, utilitzant altres metodologies, com ara és, explicar la natura mitjançant la natura i no arrel d’un llibre. Però, per a que açò siga cert, deuen ser pares que utilitzen una metodologia adequada i estiguen formats, ja que, no qualsevol persona està intel·lectualment capacitada per a exercir aquesta funció de docent dels seus fills. A més, una cosa molt important que s'ha comentat a classe és que a casa només aprendries una sèrie de coses limitades, ja que al no anar a l'escola, hi ha un altra gamma àmplia de cosses que no s'aprenen, com ara són valors, actituds... A més, a les escoles també es produeix el fracàs escolar, cosa en casa no succeiria, perquè els pares estarien damunt dels fills les 24h, però considere, que açò, si no es porta bé podria ser esgotador.
Per altra banda, alguns pares estan en contra del sistema obligatori i educatiu perquè no volen que els seus fills estiguen guiats per l’Estat, cosa que veig 100% correcta, ja que, conforme estan les cosses actualment, a mi tampoc m'agradaria que l'Estat influira en l'educació dels meus fills per a res, perquè a part de que aquest s'encarregaria de que el meu fill no aprengués res de profit, el que aprengués seria a favor seu, pels seus interessos i l'ensenyaria coses que considere que no s'han d'ensenyar fins a certes edats, com ara és la competitivitat, entre altres.
Després dels textos i el debat, aquest tema ha fet que ens férem diverses qüestions, com ara són:
- ¿El dret a l’educació és dels pares o dels fills?
- ¿Tots els pares tenen les mateixes possibilitats de dur a terme el homeschooling?
- ¿La socialització és igual a casa que en l’escola? (diversitat).
- ¿Solucions individuals o col·lectives?
- ¿El homeschooling reduiria el fracàs escolar?
Respecte a les respostes, en la meua opinió pense que el dret a l'educació és dels fills, però està clar que des de menut un xiquet va a dir-los als seus pares: no vull estudiar, perquè és una cosa normal que diga això, però òbviament no vas a fer-li cas. De manera que, fins que el xiquet creix i ja té el cap ben desenvolupat com per a pensar que l'estudi és el seu futur, els que tenen el dret a l'educació són els pares. Per altra part, considere que no tots els pares tenen les mateixes possibilitats de dur a terme el homeschooling, ja que, a part de que no tots estan capacitat intel·lectualment per a fer-ho perquè des de menuts no han pogut formar-se per les situacions en les quals vivien, com entrarien els diners a casa si els pares han d'educar els seus fills tots els dies? En quant a la socialització considere que no és igual a casa que a l'escola, ja que, pel fet d'anar a l'escola, en una classe coneixes molta gent, companys, professors... cosa que fa que et pugues relacionar amb altres i que es creen relacions entre iguals. I, per últim, pense que el homeschooling si que podria reduir el fracàs escolar en cas que estigués ben fet, però està clar que actualment no tots els pares estan preparats.
Una vegada acabada l'exposició hem
parlat sobre el document del currículum que Carles va dir que llegirem. D’aquest podem extraure que el coneixement és una cosa que adquirim amb una
base intel·lectual, és a dir, si vols saber com funciona la llum has
d’investigar i tenir més coneixement, i en quant al saber, tu saps com s’encén la llum
per la teua experiència. De manera que, no hi ha que confondre conceptes, una cosa és saber i
altra cosa són els coneixements, però ambdues coses són importants.
El document també diu que, el currículum ens ajuda a interpretar el món en el que vivim.
El document també diu que, el currículum ens ajuda a interpretar el món en el que vivim.
De manera que, les teories del currículum són:
- Teorització sobre quins continguts.
- Polèmica lògica de l’elaboració del saber/lògica de la seua transmissió i creació.
- Moviment de retorn a allò bàsic (back tu basics).
- Polèmica entre continguts integrats o disciplinars.
També existeix un cirrículum com la base d'experiències:
- El currículum es concep com la suma de experiències que els alumnes tenen o es probable que tinguen a classe.
- L’escola com agencia socialitzadora i educadora total.
- Allò important del currículum es l’experiència, la recreació de la cultura com a vivència, la provocació de situacions problemàtiques.
- Importància dels processos psicològics de l’alumnat.
- Es dona molta importància a les condicions ambientals.
- Si partim d’experiències planificades, l’accepció es insuficient doncs no tenim en compte el currículum ocult.
- Perill de quedar-se en les experiències gratificants i oblidar la opressió social.
Des d'una perspectiva tecnològica:
- El currículum el componen les activitats d’aprenentatge planificades i dirigides per l’escola per tal d’aconseguir els objectius educatius.
- El currículum és una tasca practica, no un problema teòric.
- Teoria de caixa negra.
- No té en compte els resultats no pretesos.
I, per últim, el currículum com a configurador de la pràctica:
"La educación es el arma más poderosa que puedes usar para cambiar el mundo" (Nelson Mandela).
Neus Mateu Alonso.
- El currículum s’entén com una praxis.
- L’ensenyament i el currículum estan històricament localitzats, són activitats socials.
- La teoria curricular ha d’oferir la forma de comprendre un doble problema, per un costat, la relació entre teoria i pràtica, i per l’altre, societat i educació.
- El currículum és mètode, a més de contingut perquè mitjançant el seu format i els mitjans amb que es desenvolupa la pràctica, condiciona la professionalitat del professorat i la pròpia experiència de l’alumnat al ocupar-se dels continguts curriculars.
- Es reclama autonomia per al professorat per a elaborar el currículum.
 |
| Açò és el que ocorre amb el sistema educatiu i el currículum. |
"La educación es el arma más poderosa que puedes usar para cambiar el mundo" (Nelson Mandela).
Neus Mateu Alonso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada