무료 교육

Dimecres 13 de Novembre.

Avuí hem vist un vídeo sobre l'educació a Corea del Sud, ha sigut sorprenent. La diferència d'educació entre Finlàndia o nosaltres mateixa és immensa.

M'han cridat l'atenció moltes coses, però la que més m'ha cridat l'atenció és que instrueixen els xiquets com si foren militars, aquesta escena ix al principi del vídeo, on uns xiquets que en teoria van a un curset son col·locats en files, vestits de militars i se'ls demana una actitud militar.

xiquets vestits de militars

L'educació a Corea del Sud és una educació basada en la competitivitat, és a dir, l'educació és una carrera i a l'alumne se li fica al cap que te que arribar al ser el millor per a tindre un futur millor i un alt càrrec. Al tenir un alt nivell de competitivitat els joves han de fer classes extraescolars relacionades amb el saber i no amb el oci, al vídeo va eixir una classe amb quatre alumnes però a les onze de la nit. Aquestes activitats escolars els costen a les mares una mitjà de 3500€, per tant hi ha pares que estan obligats a pluriemplear-se per tal de fer front a aquestes activitats.
Els xiquets més menuts no saben que es el jugar, quan a una xiqueta d'uns deu anys li diuen que a altres països els xiquets juguen, ella s'estranya molt, a més les vacances com Nadal i estiu que tot el món celebra, a Corea s`ho passen estudiant, als xiquets se'ls imposa que estudiar és millor que jugar.
D'altra banda, al vídeo apareix un director de col·legi privat, i diu que no li agrada l'escola pública que els millors mestres estan en la privada, concretament al seu institut hi havien uns deu professors natius anglosaxons, i els més menuts ja donaven l'anglès bàsic, a Corea el adquirir coneixement de l'anglès és fonamental, i no sols de l'anglès. A Corea el sistema educatiu és molt dur i basat sobretot en la competitivitat i en ser els millors en tot, això provoca que uns 200 xiquets i joves, dels quals inclou xiquets de primària es suïciden per la pressió a la que estan sotmesos.

Col·legi privat

Col·legi públic

Pel que fa a la meua reflexió personal, jo pense que el sistema educatiu de Corea del Sud, és una barbaritat, pense que el que volen es fer màquines i no persones, estan tractant l'educació com una competició i que provoca que als xiquets els "furten" la infància, una dada clara és la quantitat de suïcidis que hi han cada any, i front açò jo em pregunte: No fan res?
També em crida l'atenció el primer que he dit, la instrucció militar dels xiquets, no es que estiga en contra del militarisme ( a l'inrevés), però no estic a favor del militarisme obligat i menys encara si es a xiquets. Açò és propi de països de l'Àfrica subdesenvolupats que estan molt endarrerits, Corea ja que pensa que va molt avançada pues en aquests detalls sembla que no.
En conclusió, Corea està formant màquines infelices, una sobreproducció de gent amb carrera però sense gent disposta a ser cambrer, femeter, etc... En el cas de que no es suïciden, clar.

 Els oferisc un petit vídeo sobre el augment dels suïcides joves a Corea.

"Radices litterarum amarae sunt, fructus dulces”

LAS RAICES DEL ESTUDIO SON AMARGAS,

Cristian Sampedro Herb