COM FUNCIONA EL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU?

Dimecres, 6 de novembre de 2013.

La classe de hui l'hem començat amb un tema nou, en el que hem parlat d'un concepte important, com ara és la legitimació de la desigualtat social, que ens explica que si el sistema educatiu (l'escola) és igual per a tots i uns fracassen i altres triomfen, la culpa recau sobre ells mateixos, és a dir, sobre els estudiants.

En classe s'ens ha fet vore que aquest concepte no és com ens fan creure, sinó totalment el contrari, ja que està demostrat que els xiquets provinents d'una classe baixa fracassen a causa de la classe social a la que pertanyen (baixa), ja que el llenguatge utilitzat en les escoles no és el que aquests utilitzen habitualment, sinó un llenguatge de classe mitjana o alta, és a dir, un llenguatge col·loquial/estándard, quan el que ells realment utilitzen és el vulgar. 

Llenguatge vulgar.

Ací ens agradaria aprofundir un poc més. Creiem que aquest fracàs no es deu ni al sistema educatiu ni a les famílies de classe baixa. Hi ha que col·locar-se en les dues bandes, ja que, per una part, el sistema educatiu no pot adaptar-se als xiquets de classe baixa, perquè obviament, no es va a parlar en un llenguatge vulgar a l'hora d'impartir les classes i, per altra part, els xiquets no tenen culpa de no saber més del que saben, ni tampoc les seues famílies, ja que l'educació abans era molt selectiva, així que el que pertanyia a una classe baixa no tenia opció a estudiar, bé pels diners o bé per l'índole, i estava destinat a treballar des de xicotet.

Tornant al tema, a més de que fracassen els de les classes baixes, el sistema educatiu actual ens fa creure que si no aproves és perquè eres un gandul o perquè eres bobo, de manera ens que ens fan entendre que en aquesta societat hem de competir els uns amb els altres.
La competitivitat és un concepte que es fomenta des de xicotets en les aules, com per exemple, premiant als xiquets que acaben els deures abans, i que fa que ens tornem egoístes i pensem tan sols en nosaltres. Açò fa que molts dels estudiants estudíen tan sols per a obtindre una bona nota, la millor, i no, realment, per a aprendre, que és pel que es deuria estudiar. Un exemple clar d'aquest concepte és la selectivitat, en la que milions d'estudiants competeixen entre ells per a obtindre la millor nota per a poder entrar en el grau que volen cursar, ja que qui traga una nota superior, per molt que la teua estiga dins de la nota de tall, tindrà preferència a l'hora d'entrar en la universitat i tu podràs quedar-te fora, de vegades per dècimes. Des d'aquest punt de vista, tot açò provoca que la competitivitat siga, per a nosaltres, un concepte "negatiu". Però, creiem que no sempre la competitivitat és negativa, sinó que pot ser una cosa positiva, a l'hora de superar-se a un mateix, cosa que provoca un augment de l'autoestima.

El principi d'aquest vídeo reflecteix la nostra societat, ja que de vegades som tan egoístes, que sols ens importa ser els primers en la gran majoria de les coses, donant-nos igual els demés, sense importat-nos el que els puga passar. La societat de hui en dia deuria reaccionar com ho han fet els xiquets en la segona part del vídeo, tornant enrrere per a ajudar al que ho necessitava i fent desaparèixer eixe egoísme i, sobre tot, eixa competitivitat de què hem parlat.
Per tant, opinem que no deuria fomentar-se la competitivitat des de xicotets, perquè així l'únic que s'aconsegueix és que vejam a la resta com els nostres rivals. El més correcte seria que 
s'impartiren altra mena de valors.  

A partir d'açò, a classe hem parlat d'alguns mecanismes de socialització que utilitza l'escola, que són els següents: 

• La selecció i organització de continguts. Respecte a aquest punt, podem dir que els continguts que el sistema educatiu diu que hi ha que estudiar a les escoles, no son tots els contiguts possibles, és a dir, hi ha molts més dels que ens imparteixen. De manera que el que es fa es excloure uns i posar uns altres, segons els interesse, ja que pretenen que tingam només informació, i que no reflexionem sobre la realitat per a que així no pugam criticar el sistema i revelar-nos contra ell. 

Aquest llibre ens
reflexa els continguts
exclosos

Aquests són els continguts
elegits que els interessen

• L'organització de les tasques. A l'escola només fan que manar activitats de "pregunta i resposta" per a veure el que s`ha après, poder evaluar-ho, però sempre cenyint-se als contigunts que ells volen que aprenem. De manera que, no fan pensar ni reflexionar als alunmnes sobre qualsevol tema per la por a la crítica del seu sistema, com ja hem dit en el punt anterior. 

Xiquet fent activitats
de "pregunta i resposta".

• Ordenació de l'espai i el tems. Ací el silenci és un factor important, ja que quan els inspectors van a les escoles el revisen, perquè ajuda a la concentració.

 

Mostra de silenci.

• Formes de valoració de les tasques. Sistemes d'avaluació. Les escoles han d'avaluar els alumnes mitjançant exàmens i deures. Aquest és un punt important, ja que fomenta la competitivitat i la lluita per obtenir millors resultats.
  En l'actualitat, els sistemes d'avaluar als xiquets menuts han canviat, ja que abans només els avaluaven amb PA (Progressa Adequadament) i NM (Necessita Millorar) i, ara, els avaluen amb notes, fent que els xiquets es senten millors si són més competitius i aconsegueixen millors resultats que els seus companys. 

Notes d'un alumne de primària amb valoracions PA i NM.

• Mecanismes de distribució de recompenses. En aquest punt, estem tornant al concepte de competitivitat, ja que als xiquets se'ls dona unes recompenses materials, en compte de premiar-los amb altres formes que podríen fomentar la motivació. 

Recompensa que fomenta la competitivitat.

• Modes d'organitzar la participació de l'alumnat en l'establiment de les normes de convivéncia.

Normes de convivència a un aula.

A partir d'açò hem fet un debat molt interessant que ens plantejava la idea de si un professor podia impartir les classes com ell volia o no. Una de les companyes defensava que un professor podia donar les classes amb una metodologia que aquest considerara adequada per als seus alumnes, però en canvi, altra companya ha protestat dient que un professor ha de seguir unes normes. Respecte a açò, opinem que un docent pot impartir les classes amb una metodologia pròpia, però seguint els continguts que els marquen, encara que siguen els que al sistema educatiu l'interesse. 

Afortunadament, els propis estudiants no estem d'acord en moltes de les coses que imparteix el sistema educatiu. De manera, que podem treballar per a plantejar diferents alternatives i coses diferents, però... HI HA ESPAIS PER A LA REVOLTA? Sí, perquè l'escola és un espai viu d'interaccions i interessos enfrontats, i perquè a l'escola existeixen espais de relativa autonomia que poden utilitzar-se per a desequil·librar l'evident tendència a la reproducció conservadora de l'statu quo.

Però el sistema educatiu té algunes contradiccions:

• Moltes vegades, els alumnes no estan d'acord amb els professors, encara que els docents no són els culpables, ja que és el sistema educatiu qui imposa les normes. No obstant això, pensem que molts d'aquests deurien revelar-se contra aquest sistema actual més del que ho fan.
• Els professors no són capaços de canviar metodologies a l'hora d'impartir les classes si veuen que aquestes no funcionen. Pensem que hi ha molts professors que creuen que la seua metodologia és la correcta, però estan equivocats. Perquè arribats al punt en que tota la classe suspen, per exemple, el docent haurà de preguntar-se ¿Que està passant ací, estic fent alguna cosa malament?, i no creure que els alumnes tenim sempre la culpa de tot.
• La preparació per al món del treball és contradictòria, ja que, per un costat, es segueixen requerint valors propis del treball assalariat (disciplina, submissió, estandarització) i al mateix temps es demanda la capacitat per al treball autònom (iniciativa, risc, diferenciació). Açò és molt contradictòri si el sistema educatiu forma gent incapacitada que no siga capaç de qüestionar el sistema, és a dir, amb falta d'iniciativa i creativitat entre altres, i després ens "exigeixen" aquesta serie de varlors.
• Es manifesta una gran contradicció entre una societat que requereix per al seu funcionament polític i social la participació activa i responsable de tots els ciutadans considerats de dret com iguals, i eixa mateixa societat que a l'esfera econòmica vol una actidud submissa i disciplinada de la majoria de la població. Pensem que el que volen és que sigam com ells vulguen quan vulguen, és a dir, depenent de la situació que sigam d'una manera o d'altra. 

Una de les moltes contradiccions... 

Seguit d'açò, hem parlat sobre les funcions educatives de l'escola, que són les següents:

• Desborda la funció reproductora, en tant, es recolza en el coneixement públic per a provocar un coneixement privat en cadascún d'els/les alumnes, és a dir, aquelles coses que hem conseguit esbrinar, provoquen coneixement privat en nosaltres
• S'exigeix canviar la manera pensar, la metodologia i els continguts per a canviar l'escola.
• La funció educativa en esta societat ha de concretar-se en: 
• Desenvolupament radical de la funció compensadora. Aquesta preten fer una societat millor, cosa que implica una escola compresiva i comuna, és a dir, que tot l'alumnat tinga dret a tots els continguts (l'única llei comprensiva és la LOGSE) i a la diverditat pedagògica per a atendre a les diferències d'origen, les dificultats socials o personals, és a dir, diversitat d'atenció per a que tots pugam arribar a obtindre els mateixos objectius
• Provocar i facilitar la reconstrucció dels coneixements, disposicions i pautes de conducta que el xiquet assimila en la seua vida paral·lela i anterior a l'escola. Ací es preten preparar els alumnes per a pensar críticament i actuar democràticament en una societat no demogràtica. Així, podran reflexionar sobre més coses de les relacions socials i els mitjans de comunicació i, també, veure si l'escola es plantetja la manera de relacionar-se uns amb altres i si aquesta ajuda a canviar les maneres dominants entre les relacions humanes d'entendre aquesta societat. 

En aquest vídeo es reflexen els punts que creiem més importants per a canviar el sistema educatiu.

El sistema educatiu espanyol és un fracàs.
Andrea Hinarejos i Neus Mateu.