Dijous, 31 d’octubre
de 2013.
En primer lloc,
ens agradaria destacar l’ús del gènere masculí per a fer referencia a homes i
dones. Opinem que és una acció masclista, perquè es fa referència al gènere
masculí quan també s’inclouen a dones. La qüestió és ¿per què s’ha d’usar el
gènere masculí i no el femení? Considerem que mai es trobarà la resposta.
Hi ha una gran disputa entre els lingüistes, perquè uns opinen que deuria d’haver una diferenciació entre el gènere masculí i femení, i altres que opinen que algunes paraules del gènere masculí han d’englobar-ho tot, com per exemple l’home, l’ésser humà, el bebè, el fetus...
L’educació era per a els rics, ja que, els agricultors i el proletariat no es podien permetre l’educació. Actualment, va pràcticament pel mateix camí, dins de poc de temps només podran estudiar els rics, perquè la resta no s’ho podrà permetre. Així que, els que són mes rics es faran més rics, i els pobres cada vegada més pobres.
Hi ha una gran disputa entre els lingüistes, perquè uns opinen que deuria d’haver una diferenciació entre el gènere masculí i femení, i altres que opinen que algunes paraules del gènere masculí han d’englobar-ho tot, com per exemple l’home, l’ésser humà, el bebè, el fetus...
L’educació era per a els rics, ja que, els agricultors i el proletariat no es podien permetre l’educació. Actualment, va pràcticament pel mateix camí, dins de poc de temps només podran estudiar els rics, perquè la resta no s’ho podrà permetre. Així que, els que són mes rics es faran més rics, i els pobres cada vegada més pobres.
Per altra part,
volem parlar del sistema educatiu, el qual era molt diferent en 1857, quan es
va implantar la primera llei d’educació en Espanya, que va durar quasi 100 anys.
L’educació en Espanya va arribar en la Il·lustració, de la ma d’intel·lectuals
com Jovellanos, però prou més tard que a França i Alemanya, on es va produir
100 anys abans.
El mateix any, 1857, va apareixer la Llei Moyano, que és una llei d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano, que estigué vigent fins a la Segona República Espanyola, que feu que les coses empitjoraren. Foy la primera llei en que l'Estat regulava els plans d'estudis intervenint en l'educació. Sobre el paper convertia l'ensenyament primari en universal i determinava la llengua castellana com única llengua a estudiar. La Llei Moyano estava orientada a educar a les classes socials baixes.
Després de la Segona República, entre 1936 i 1979 l'educació en Espanya estava dirigida pel franquisme, d'ínfole feixista, nacional, catòlic, només es podia estudiar en castellà i es considerava l'educació com un dret de la família, l'Església i l'Estat.
A partir de 1970, va sorgir a Catalunya un moviment reivindicatiu conegut com "La Nova Cançó", que tractava d'una protesta per l'opressió de la llengua catalana i pel seu ensenyament a les escoles públiques. Aquest any es va crear la LGE, una nova llei d'educació on l'adolescent podia acabar l'escola als 14 anys, cursant la EGB (Educació General Bàsica), estructurada en dos etapes. Després d'aquesta primera fase de 8 cursos l'alumne podia accedir al BUP (Batxillerat Unificat Polivalent), o a la recent creada FP (Formació Professional). Amb aquesta llei es va reformar tot el sistema educatiu des de l'educació preescolar fins la universitat, adaptant-ho a les necessitats d'escolarització. Cal destacar, que després de la EGB, el que succeïa era, que aquells alumnes que valien per a estudiar passaven a BUP i qui no a loa FP.
L'anu 1990 es va crear una nova llei d'educació, anomenada LOGSE, que fou una llei promulgada pel govern d'Espanya presidit per Felipe González, la qual va sustituir a la LGE. Aquesta llei va posar en marxa un sistema educatiu basat en els principis constitucionals i va iniciar una gestió democràtica dels centres. També va ser la primera llei que va establir un sistema descentralitzat d'ensenyament a Espanya. L'educació era obligada fins a la finalització de l'ESO, més o menys als 16 anys, i fou derogada per la Llei Orgànica d'Educació (LOE) al 2006. En aquesta nova llei s'instraurava el Programa de Qualificació Professional (PQPI), el qual era destinar a alumnes que no s'havien tret l'ESO. A més, es crearen els mòdils professionals, els títols mitjans i superiors, molt pràctics, els quals eren un altra opció si no volies fer batxillerat i poder també arribar a la universitat.
Després d'aquesta llei ha aparegut la LOMCE, la qual està en procés d'aprovació i hem dedicat una entrada a ella (entrada 3).
Per últim, ens agradaria dir que canviar tantes vegades de lleis educatives només fa que marejar als estudiants.
El mateix any, 1857, va apareixer la Llei Moyano, que és una llei d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano, que estigué vigent fins a la Segona República Espanyola, que feu que les coses empitjoraren. Foy la primera llei en que l'Estat regulava els plans d'estudis intervenint en l'educació. Sobre el paper convertia l'ensenyament primari en universal i determinava la llengua castellana com única llengua a estudiar. La Llei Moyano estava orientada a educar a les classes socials baixes.
Després de la Segona República, entre 1936 i 1979 l'educació en Espanya estava dirigida pel franquisme, d'ínfole feixista, nacional, catòlic, només es podia estudiar en castellà i es considerava l'educació com un dret de la família, l'Església i l'Estat.
A partir de 1970, va sorgir a Catalunya un moviment reivindicatiu conegut com "La Nova Cançó", que tractava d'una protesta per l'opressió de la llengua catalana i pel seu ensenyament a les escoles públiques. Aquest any es va crear la LGE, una nova llei d'educació on l'adolescent podia acabar l'escola als 14 anys, cursant la EGB (Educació General Bàsica), estructurada en dos etapes. Després d'aquesta primera fase de 8 cursos l'alumne podia accedir al BUP (Batxillerat Unificat Polivalent), o a la recent creada FP (Formació Professional). Amb aquesta llei es va reformar tot el sistema educatiu des de l'educació preescolar fins la universitat, adaptant-ho a les necessitats d'escolarització. Cal destacar, que després de la EGB, el que succeïa era, que aquells alumnes que valien per a estudiar passaven a BUP i qui no a loa FP.
L'anu 1990 es va crear una nova llei d'educació, anomenada LOGSE, que fou una llei promulgada pel govern d'Espanya presidit per Felipe González, la qual va sustituir a la LGE. Aquesta llei va posar en marxa un sistema educatiu basat en els principis constitucionals i va iniciar una gestió democràtica dels centres. També va ser la primera llei que va establir un sistema descentralitzat d'ensenyament a Espanya. L'educació era obligada fins a la finalització de l'ESO, més o menys als 16 anys, i fou derogada per la Llei Orgànica d'Educació (LOE) al 2006. En aquesta nova llei s'instraurava el Programa de Qualificació Professional (PQPI), el qual era destinar a alumnes que no s'havien tret l'ESO. A més, es crearen els mòdils professionals, els títols mitjans i superiors, molt pràctics, els quals eren un altra opció si no volies fer batxillerat i poder també arribar a la universitat.
Després d'aquesta llei ha aparegut la LOMCE, la qual està en procés d'aprovació i hem dedicat una entrada a ella (entrada 3).
Per últim, ens agradaria dir que canviar tantes vegades de lleis educatives només fa que marejar als estudiants.
El saber no ocupa lloc,
Cristian Sampedro Herb i Neus Mateu Alonso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada