L'EDUCACIÓ A FINLÀNDIA

Dijous, 8 de novembre del 2013.

Avui, només començar la classe hem vist un vídeo sobre l'educació que s'imparteix actualment a Finlàndia.
Ací us deixe el vídeo per que el pugau veure:

Respecte a ell, puc dir, que Finlàndia té el sistema escolar més sorprenent del món, ja que té moltíssima qualitat. Cal destacar que es valora moltíssim l'educació, no com ací, que és un punt secundari, ja que pel que podem veure amb els retalls els dona igual el futur dels joves i xiquets. A més de valorar-se molt l'educació és una cosa important i intocable, no hi ha desigualtat, i a més, s'obtenen resultats alts.

         

Aquestes dues imatges reflexen la gran diferència entre Espanya i Finlàndia.

Per altra part, hi ha una relació íntima entre alumnes i professors, cosa que fa que els professors puguen ser encara millors professors. En canvi, ací a Espanya, hi ha una immensa diferència entre alumnes i professors, ja que mai de la vida, exceptuant alguns casos comptats, podràs fet-te "amic" d'un professor que t'està donant classe. A més, les escoles de Finlàndia són xicotetes i els estudiants són conscients de que els seus estudis van per davant de tot. També pensen que és més valuós que cadascú estudie el que realment li agrade, i no que estudie només pels diners que puga guanyar en un futur quan treballe, aquesta és una forma de pensar que a Espanya, molts dels alumnes no la tenen. Cal destacar que a Finlàndia no hi ha avaluacions fins a batxillerat, és a dir, no fan exàmens durant l'ESO ni la primària. Per una part, açò ho veig bé, perquè així no es fomenta la competitivitat des de tan menuts, però per altra banda ho veig malament, ja que, així els xiquets pot que no s'ho prenguen tan en serio, al no veure que tenen que fer una prova escrita per a avaluar els seus coneixements. Perquè, al cap i a la fi, els xiquets són xiquets, però ja quan són més majors és quan decideixen qué estudiar i són conscients de que el fet d'estudiar és bo, perquè es bo aprendre.
Una cosa que considere, des del meu punt de vista, molt important, és que els professors no expliquen, simplement fan que els alumnes puguen esbrinar com es fan les coses, és a dir, els fan pensar, cosa que ací a Espanya no succeeix, el que es fa ací són deures de pregunta i resposta, i activitats que no fan pensar l'alumnat, cosa que, considere que, no deuria ser així. Ja que, pense, que s'ha de fomentar l'acció de pensar des de xicotets i no simplement fer-nos aprendre coses teòriques, per a després arribar a l'examen i vomitar-les, sense poder fer una reflexió crítica respecte als coneixements que té cadascú, perquè així el que s'aconsegueix és que a les 3h d'haver fet l'examen ja no recordes res del que has "après".

A Finlàndia inciten als estudiants a pensar.

A Finlàndia, per a poder ser professor s'han de tenir unes bones qualificacions, no com ací, que amb tenir el títol de magisteri ja és suficient. Açò es deu a que, només poden agafar a persones contades per a fer una carrera, ja que no hi ha capacitat per a més, però açò provoca que els que ixen de la carrera ja graduats seran uns "màquines" i tindran una capacitat i una formació molt bona.
Cal destacar, que a l'hora de fer el "practicum", a Finlàndia, els estudiants el fan a les aules on el docent està present, i el qual posteriorment l'avaluarà i li dirà si ho ha fet bé o ho ha fet malament, per a així poder corregir el que s'ha fet malament. No com ací, que simplement vas a una guarderia a canviar bolquers i netejar vòmits de bebès i realment no aprens el que deuries fent les pràctiques, perquè tampoc tens a cap pedagog que estiga observant el que fas per a després poder dir-te el que has de millorar o el que no deus fer.

En un segon plànol, en quant a la vida fora de l'escola, a Finlàndia tenen un nivell alt de vida. Allí qualsevol pot tindre casa pròpia i, a més, fer viatges, cosa que ací, és impossible, a no ser que sigues ric, ja que cada vegada a Espanya els rics són més rics i els pobres més pobres, de manera que, tenim una desigualtat destacable en la nostra societat, cosa que a Finlàndia no succeeix.
Per altra part, a casa el que sol fer-se és, ajudar als xiquets que no els va bé a l'escola, cosa que ací no es fa, ja que quan a algún alumne no li va bé a l'escola o suspèn, el que fan els pares és apuntar-lo a una acadèmia o, normalment, a un repàs. També cal destacar, que, a pesar del que he dit abans, de que la relació entre professors i estudiants és molt íntima, arriba, fins i tot, al punt en que la relació entre docents i alumnes és quasi la mateixa. A més, els propis alumnes, pensen que és millor fer ús de la seua creativitat, coneixements i pensament, abans que fer alguna cosa fàcil com ara és llegir un text, és a dir, prefereixen fer un treball de 100 pàgines abans que fer una redacció del seu cap de setmana o llegir un text, ja que saben que, el treball de 100 pàgines els va a aportar molta més informació i van a aprendre molt més que fent una simple redacció.
Una de les coses més importants que reflexa aquest vídeo és, des de la meua opinió, a part de que l'educació és un punt molt important, és que, a Finlàndia els xiquets en sí són importants, ja que són el futur, com també hauria de ser ací, perquè, al cap i a la fi, els que estan treballant actualment dintre d'uns anys acabaran jubilant-se i nosaltres, els estudiants, haurem de suplir els seus càrrecs, així que, com volen que ho fem i posen l'educació per davall de qualsevol cosa? Cada vegada s'obliden més i més de que l'educació és un dret que tenim les persones com a éssers humans que som.

Una cosa que no s'ha
d''oblidar mai.

Altra cosa també destacable, és que a Finlàndia totes les persones que tenen el mateix currículum tenen les mateixes oportunitats, en canvi, ací no. Es obvi que si algú té dos carreres més que un altre, cinc idiomes i ha tingut una experiència laboral aclaparant, estarà per davant d'altra persona amb menys currículum, però veient dos currículums iguals, com som capaços de que aquests no tinguen les mateixes oportunitats? És molt injust.
Per consegüent, m'agradaria comentar el fet que a Finlàndia reben els alumnes de forma gratuïta tot el material que necessiten, tant menjar com material escolar, ja que el 98% de les seues escoles són públiques. El pitjor de tot és, que ací, a l'escola pública deuria passar el mateix, ja que com bé es diu és PÚBLICA, és a dir, la subvenciona l'Estat, de manera que tots els materials necessaris per a l'escola, institut o universitat, deuria pagar-los l'Estat, i així poder nosaltres, els estudiants, rebre de forma gratuïta tot allò que necessitem. Però, una vegada clavats en aquest tema, no cal que parlem de les matrícules universitàries, perquè és un tema indignant i que cabreja molt.
Finalment, per concluir, cal destacar que els finlandesos fan perfectament la gestió de l'estudi i d'aconseguir que els seus alumnes siguen els millors, ja que, disculpant les meues paraules, els de Finlàndia són els amos.
Durant tot el vídeo, a mi, personalment, m'han anat sorgint diverses opinions respecte a aquesta educació i amb comparació amb la nostra. Ací us mostre algunes que em resulten interessants:

Respecte a l'última he de dir, que conforme estan les coses ací, parlant del sistema educatiu, a qui no li agradaria haver nascut a Finlàndia? Està comprovat que les coses es poden fer bé i poden ixir millor encara.


Ara sí, per concluir us deixe un vídeo molt interessant sobre l'educació finlandesa que s'anomena "Cuestión de educación", que van emetre en el programa "Salvados" fa uns mesos.



L'educació és un dret,
Neus Mateu Alonso.