La classe d'ahir i hui, ha tractat del mateix tema. Al principi de la classe d'ahir vam veure un vídeo de l'educació a Corea, com es pot veure a l'entrada anterior. Després vam fer un repàs del que havíem donat fins ara:
- Cultura per a la didàctica.
- Característiques de la cultura i l'educació. Societat activa.
- Sistema educatiu.
- Currículum.
El tema ha sigut el currículum.
Aquest, són els continguts del sistema educatiu, és a dir, el que i el com. El que ensenyem (continguts) i com ensenyem (metodologies). La qüestió és quin currículum ha de tindre tota població en l'etapa obligatoria.
El currículum és un projecte selectiu de cultura (encara que tan sols s'ha seleccionat una part), cultural, social, política i administrativament condicionat que ompli l'activitat escolar, i que es fa realitat dins de les condicions de l'escola tal com estava configurada, per exemple, el simple espai ens està condicionant quin és el currículum.
Hi ha diferents punts de vista:
Aquest, són els continguts del sistema educatiu, és a dir, el que i el com. El que ensenyem (continguts) i com ensenyem (metodologies). La qüestió és quin currículum ha de tindre tota població en l'etapa obligatoria.
El currículum és un projecte selectiu de cultura (encara que tan sols s'ha seleccionat una part), cultural, social, política i administrativament condicionat que ompli l'activitat escolar, i que es fa realitat dins de les condicions de l'escola tal com estava configurada, per exemple, el simple espai ens està condicionant quin és el currículum.
Hi ha diferents punts de vista:
- El currículum és una selecció de continguts codificats de manera singular, ja que es podria codificar d'un altra manera.
- Aquest projecte cultural es realitza en unes determinades condicions polítiques, administratives i institucionals. Les classes són de 20, 30, 40, 50... persones, cosa que està condicionada en el currículum, ja que no es poden fer les mateixes coses en un classe de 20 persones que en una de 50.
- Aquest projecte cultural i les condicions escolars estan també condicionats per les concepcions curriculars. Filosofies curriculars o orientacions teòriques, síntesi d'una sèrie de posicions filosòfiques, espistemològiques, científiques, psicológiques, pedagògiques i de valors socials, és a dir, què entenem per currículum i, a més de tot açò, un currículum també està condicionat per la manera que té cadascú d'entendre el currículum.
La segona part del paràgraf, fa referència a quins són els continguts.
- Política curricular
- Estructura del sistema educatiu
- Organització escolar
- Què es selecciona
- Com es selecciona
I, unes concepcions curriculars:
- Opcions polítiques
- Concepcions psicològiques
- Concepcions epistemològiques
- Concepcions i valors socials
- Filosofies i models educatius
Hi ha dos tipus de currículum, el de continguts i codis, i l'explícit i ocult. El currículum ocult és el que es transmet, que són valors i continguts, d'una manera no explícita i, de vegades, de manera inconscient, per exemple, que el professor estiga en front dels alumnes, amb les taules agrupades, cosa que implica que el mestre transmet continguts i es "qui" mana. El currículum de continguts ja l'hem definit abans.
També hem parlat del currículum nul, en el que hi ha dos matissos, un és tots aquells continguts que teòricament estan però no es donen en la pràctica, i l'altre, coses necessàries que es deurien de donar, però no es donen.
Aquest és un vídeo que parla del currículum ocult i, a més, del que ens poden transmitir els mestres i com.
També hem parlat del currículum nul, en el que hi ha dos matissos, un és tots aquells continguts que teòricament estan però no es donen en la pràctica, i l'altre, coses necessàries que es deurien de donar, però no es donen.
Aquest és un vídeo que parla del currículum ocult i, a més, del que ens poden transmitir els mestres i com.
Després d'açò, s'ha creat un debat "es pot ser objectiu a l'hora d'ensenyar?". Açò ens porta a els paradigmes de les concepcions de les diferents ciències socials:
- Positivista: és el que ens han venut, pel que la realitat és objectiva i observable.
- Pràctic (interpretatiu): la realitat no és única i té tantes visions com persones, l'únic que podem fer és veure les diferents mirades que tenen les persones sobre la realitat i, no veure una mirada única, ja que hi ha diferents maneres d'apropar-se a la realitat. Les persones que utilitzen aquest paradigma, usen unes tècniques més qualitatives.
- Crític: La realitat no és una, té diferents mirades, però venen donades perquè en l'estructura social tenim diferents posicions, ja que hi ha dominadors i dominants. En funció de quin lloc ocupem, veiem les coses d'uha manera o d'un altra, segons la nostra realitat.
Però, hi ha una diferència entre paradigma pràctic i crític i és que el pràctic fa més referència a la visió individual de la realitat i el crític a la visió social.
Més tard, Carles ha donat pas a un contingut que ha considerat important, com ara és, que hi ha diferents tipus de professors, ja que cadascún te diferents maneres d'entendre l'escola. Ser un bon mestre és dominar una sèrie de ferramentes per a dur a terme el currículum establert, de manera que, qui sap la tècnica més adequada fa la seua feina bé.
El professorat, com a tècnic, no ha de qüestionar-se els continguts de l'ensenyament, simplement ha d'impartir la classe. Quan un alumne no aprèn és perquè el professor no ha utilitzat la metodologia adequada o perquè aquest alumne necessita ajuda.
Des d'eixa perspectiva, una part molt important, de l'ensenyament és que la planificació ha de ser exhaustiva i molt concreta.
Un bon mestre és un professional fonamentalment pràctic, que reflexiona sobre l'acció i sobre la realitat i intenta il·luminar-la, és a dir, aquell que veu la realitat i és capaç de buscar un mètode per a solucionar-ho. En certa mesura, l'ensenyament és un art que precisa creativitat, intuició i expresivitat.
Per tant, des d'questa perspectiva, el currículum és un espai en el que els docents i aprenents tenen l'oportunitat d'examinar de forma renovada aquells significats de la vida quotidiana que solen veures com donats i naturals. El currículum es considera experiència, espai d'interrogació i qüestionament de l'experiència.
Per una banda, una de les funcions del sistema educatiu ací és la reproducció cultural i social de la societat. Però també veiem que hi ha espais per a la revolta i el qüestionament (com ja varem dir en entrades anteriors), perquè no tots som iguals i ens qüestionem coses, encara que les persones que s'ocupen, actualment, de la societat volen que continuem així.
I, per altra banda, les teories del currículum són:
El professorat, com a tècnic, no ha de qüestionar-se els continguts de l'ensenyament, simplement ha d'impartir la classe. Quan un alumne no aprèn és perquè el professor no ha utilitzat la metodologia adequada o perquè aquest alumne necessita ajuda.
Des d'eixa perspectiva, una part molt important, de l'ensenyament és que la planificació ha de ser exhaustiva i molt concreta.
Un bon mestre és un professional fonamentalment pràctic, que reflexiona sobre l'acció i sobre la realitat i intenta il·luminar-la, és a dir, aquell que veu la realitat i és capaç de buscar un mètode per a solucionar-ho. En certa mesura, l'ensenyament és un art que precisa creativitat, intuició i expresivitat.
Per tant, des d'questa perspectiva, el currículum és un espai en el que els docents i aprenents tenen l'oportunitat d'examinar de forma renovada aquells significats de la vida quotidiana que solen veures com donats i naturals. El currículum es considera experiència, espai d'interrogació i qüestionament de l'experiència.
Per una banda, una de les funcions del sistema educatiu ací és la reproducció cultural i social de la societat. Però també veiem que hi ha espais per a la revolta i el qüestionament (com ja varem dir en entrades anteriors), perquè no tots som iguals i ens qüestionem coses, encara que les persones que s'ocupen, actualment, de la societat volen que continuem així.
I, per altra banda, les teories del currículum són:
- El currículum com a suma d'exigències. Els continguts de l'ensenyament, però, quins aquests continguts?, és a dir, si el currículu, són els continguts, s'haurà de saber quins són eixos continguts i com s'ensenyen.
- El currículum com a base d'experiències. Aquesta concepció ve de l'escola nova, que es va produir a principis del s.XX. Des d'aquesta perspectiva el currículum es allò que passa a l'aula, és a dir, aquelles experiències que viuen els alumnes i les alumnes en l'aula.
- La perspectiva tecnològica. Va sortir als anys 60 i 70, i diu que el currículum és una cosa tècnica, es tracta de concretar al màxim detall els resultats d'aprenentatge. El problema que porta concretar els resultats d'aprenentatge és que no aprenen tot el que deurien aprendre, perquè es centren en aconseguir l'objectiu i no en aprendre.
- El currículum com configurador de la pràctica. És a dir, entendre que el currículum és un aspecte tant de continguts com de pràctica. Agafar eixos continguts i posar-los en marxa en una classe.
En la nostra opinió, açò no deuria fer-se perquè es fomenta la competitivitat i, a més, d'aquesta manera, s'aprofiten de nosaltres, els alumnes, simplement per a que els centres del seu país tinguen un lloc més alt en la taula de resultats. Però açò pot portar un debat molt interessant, ja que, els de dalt volen que exteriorment es veja que Espanya està en primer lloc en tot i ens exigeixen coses que després ells mateixos no són capaços de donar-nos, ja que, ens retallen.
 |
| xiquets fent l'examen |
Un dels debats que ha sorgit a classe, ha sigut el dels uniformes, és a dir, per a què s'han creat els uniformes? que comporta aquest? Ha habut diversitat d'opinions, gent ha dit que, per comoditat per a les mares, per a que no tinguen que elegir cada matí la roba que han de possar-se els seus fills, altres, perquè diuen que hi ha xiquets i xiquetes que es riuen d'altres per la roba que duen, també s'ha comentat que simplement és pel negoci que es fa... Però realment,el que aquest comporta és aconseguir idenfiticar a la gent, és a dir, mitjançant l'unifororme, bé siga pel color o pel model, identificar qui pertany a cada col·legi.
Considerem, que el fet de portar uniforme, també és una cosa que fomenta la competitivitat, i a més, des de petits. Ja que, els xiquets i les xiquetes tendeixen a pensar que per dur un uniforme, aquells que duen un diferent són menys que ells o, "molen menys".
 |
| xiquets sense uniforme |
 |
| xiquets amb uniforme |
Per últim i ja per concluir, després de les dues sessions de classe i després de veure els dos vídeos sobre educació de Finlàndia i Corea, podem dir que, entrant novament en el mateix tema, l'educació és una competició, ja que sempre estarem competint amb els altres per a aconseguir un lloc. Bé siga a Espanya, a Finlàndia, a Corea o a Estocolm.
L'educació a cada país és diferent, però tots la mereixem per igual,
Andrea Hinarejos Alcoy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada