ESCOLARITZACIÓ OBLIGATÒRIA

Dimecres, 27 de novembre de 2013.

Avuí han començat les exposicions dels treballs de Didàctica, i el primer grup en exposar ha sigut el de Claudia, Eva i Sonia. Així que, hem començat la classe parlant del “Homeschooling”, i per a entendre el significant d’aquest hem vist un vídeo, el qual ens ha ensenyat que el homeschooling consisteix en estudiar des de casa, en compte d’anar a l’escola. A més, després d’aprendre a casa tots els continguts es fa un examen per Internet, però per a que no pugues copiar, hi ha un programa que fa que no pugues obrir noves pestanyes, encara que considere que no cal obrir noves pestanyes, en que tingues més ordenadors a casa o un llibre davant teu pots copiar, però bé. Des de casa, se’ls pot deixar experimentar moltíssimes coses als xiquets, com ara és, explicar-los la natura des de la natura o habilitats de cuina a la cuina. També es fomenta l’autonomia i la independència, fent així que els xiquets siguen més maurs, perquè saben que han d’estudiar i això va primer que qualsevol altra cosa. També poden utilitzar les tecnologies per a estudiar des de casa, cosa que facilita molt les cosses.

El que es demana és que es puga obtenir un títol al estudiar des de casa i no només es puga obtenir arran de l’escola, ja que, hi ha gent que considera que és millor educar així els seus fills i és injust que siga il·legal fer-ho i, a més, que no es puga obtenir un títol. Em resulta tristíssim que no pugues obtenir un títol com qualsevol altre xiquet que estudia a l'escola, si estudies des de casa, ja que té el mateix mèrit, sempre fent les mateixes proves i superant-les, clar. Actualment a pesar de la il·legalitat d'aquest, hi ha 2.000 famílies que exerceixen el homeschooling als seus fills, perquè, quina tonteria és eixa de prohibir les cosses? No seré capaç d'entendre-ho mai.

Ací us deixe el vídeo per que el pugueu veure, és molt interessant i enriquidor.

Després han fet una dinàmica de realització de grups per a que entre cada grup traguérem les idees principals d’un text que ens han repartit, relacionat amb el homeschooling, i dir si estava a favor o en contra d'aquest.

La dinàmica ha constistit en que Eva, a cadascú, en ordre, li deia un número del 1 al 6, de manera que, després, tots aquells que tingueren els mateix número havien d'agrupar-se i formar un grup de treball.
Açò m'ha paregut molt bé, perquè mai havíem establert relacions amb les persones del grup A1, així que he conegut a xiques noves i molt simpàtiques.
Després d'haver treballat el text cada grup, hem exposat mitjançant un portaveu les idees i si estava a favor o en contra del homeschooling.

El text 1, es titulava "Homeschooling-aprender en casa", el qual critica l'ambient educatiu i l'educació pública, ja que són hippies, ecologistes, conservadors... els què parlen. A més de que, a casa aprens una ideologia i uns valors. De manera que, podem dir que aquest text estava a favor del homeschooling.

El text 2, es titulava "La casa no es una escuela", el qual deia que l'escola serveix per a ser humans, és un lloc integrador, a més que, fomenta l'autonomia i la cooperació. Així que, podem dir que aquest text estava en contra del homeschooling i a favor de l'escola.

El text 3 es titulava "Educar en casa más energia", el qual deia que per a educar en casa havies de tindre uns motius econòmics mitjos-alts, ja que açò requereix molts diners, és a dir, un alt nivell de família. A més, que la metodologia empleada a casa és bona i diferent a la de les escoles. Així que, podem dir que aquest text estava a favor del homeschooling.

El text 4 es titulava "Educación en tiempos de neoliberalismo", el qual deia els avantatges que tenia el homeschooling en eixa època, com ara són:

• Els fills passen més temps amb els pares.
• Els fills passen més temps a l'aire lliure.
• Els pares decideixen com ensenyar els seus fills.
• Entre altres.

A més, el text també parlava de que a casa no hi ha un currículum específic el qual has d'ensenyar als fills, sinó que estàs lliure en eixe aspecte, ja que pots ensenyar els teus fills tot allò que vulgues i cregues necessari i convenient per a ells. De manera que, podem veure que aquest text està a favor del homeschooling.

El text 5, era de Gimeno, i ha sigut el que he treballat jo, el qual està a favor de l'escolarització i en contra del homeschooling, ja que deia que l'escola fomenta la pluralitat, la igualtat i és un referent de la realitat.

El text 6, es titulava "Escolarizar es la mejor forma de educar", el qual deia que s'ha de socialitzar als xiquets, que a l'escola hi ha accés a l'ensenyament per a molts, ja que no tothom podria permetre's estudiar a casa. A més, a l'escola t'ensenyen el dret i el deure, i és un mecanisme de cohesió social. De manera que, podem dir que aquest text està a favor de l'escola i en contra del homeschooling.

Després d'haver vist tots els texts hem buscat una conclusió, on ha hagut diversitat d’opinions, ja que, algunes persones pensaven que estan a favor de l’escola, altres, que no deuria prohibir-se el homeschooling perquè és una cosa que no té sentit, l’única cosa és que els pares que eduquen els seus fills a casa deurien tenir una base cultural, pedagògica... per a poder exercir la funció de docents. També es necessiten diners, temps.. que els pares puguen compaginar horaris, etc. I una cosa que també s'ha dit és que normalment el homeschooling es dona en famílies nombroses, cosa que veig lògica, ja què com poden arribar ser fins i tot uns 12 fills.
Parlant ja fora de classe, hi ha pares que estan en contra del sistema educatiu perquè pensen que ells mateixos  poden fer-ho millor, utilitzant altres metodologies, com ara és, explicar la natura mitjançant la natura i no arrel d’un llibre. Però, per a que açò siga cert, deuen ser pares que utilitzen una metodologia adequada i estiguen formats, ja que, no qualsevol persona està intel·lectualment capacitada per a exercir aquesta funció de docent dels seus fills. A més, una cosa molt important que s'ha comentat a classe és que a casa només aprendries una sèrie de coses limitades, ja que al no anar a l'escola, hi ha un altra gamma àmplia de cosses que no s'aprenen, com ara són valors, actituds... A més, a les escoles també es produeix el fracàs escolar, cosa en casa no succeiria, perquè els pares estarien damunt dels fills les 24h, però considere, que açò, si no es porta bé podria ser esgotador.

Per altra banda, alguns pares estan en contra del sistema obligatori i educatiu perquè no volen que els seus fills estiguen guiats per l’Estat, cosa que veig 100% correcta, ja que, conforme estan les cosses actualment, a mi tampoc m'agradaria que l'Estat influira en l'educació dels meus fills per a res, perquè a part de que aquest s'encarregaria de que el meu fill no aprengués res de profit, el que aprengués seria a favor seu, pels seus interessos i l'ensenyaria coses que considere que no s'han d'ensenyar fins a certes edats, com ara és la competitivitat, entre altres.

Després dels textos i el debat, aquest tema ha fet que ens férem diverses qüestions, com ara són:

• ¿El dret a l’educació és dels pares o dels fills?
• ¿Tots els pares tenen les mateixes possibilitats de dur a terme el homeschooling?
• ¿La socialització és igual a casa que en l’escola? (diversitat).
• ¿Solucions individuals o col·lectives?
• ¿El homeschooling reduiria el fracàs escolar? 

Respecte a les respostes, en la meua opinió pense que el dret a l'educació és dels fills, però està clar que des de menut un xiquet va a dir-los als seus pares: no vull estudiar, perquè és una cosa normal que diga això, però òbviament no vas a fer-li cas. De manera que, fins que el xiquet creix i ja té el cap ben desenvolupat com per a pensar que l'estudi és el seu futur, els que tenen el dret a l'educació són els pares. Per altra part, considere que no tots els pares tenen les mateixes possibilitats de dur a terme el homeschooling, ja que, a part de que no tots estan capacitat intel·lectualment per a fer-ho perquè des de menuts no han pogut formar-se per les situacions en les quals vivien, com entrarien els diners a casa si els pares han d'educar els seus fills tots els dies? En quant a la socialització considere que no és igual a casa que a l'escola, ja que, pel fet d'anar a l'escola, en una classe coneixes molta gent, companys, professors... cosa que fa que et pugues relacionar amb altres i que es creen relacions entre iguals. I, per últim, pense que el homeschooling si que podria reduir el fracàs escolar en cas que estigués ben fet, però està clar que actualment no tots els pares estan preparats.

Una vegada acabada l'exposició hem parlat sobre el document del currículum que Carles va dir que llegirem. D’aquest podem extraure que el coneixement és una cosa que adquirim amb una base intel·lectual, és a dir, si vols saber com funciona la llum has d’investigar i tenir més coneixement, i en quant al saber, tu saps com s’encén la llum per la teua experiència. De manera que, no hi ha que confondre conceptes, una cosa és saber i altra cosa són els coneixements, però ambdues coses són importants.
El document també diu que, el currículum ens ajuda a interpretar el món en el que vivim.

De manera que, les teories del currículum són:

• Teorització sobre quins continguts.
• Polèmica lògica de l’elaboració del saber/lògica de la seua transmissió i creació.
• Moviment de retorn a allò bàsic (back tu basics).
• Polèmica entre continguts integrats o disciplinars.

També existeix un cirrículum com la base d'experiències:

•  El currículum es concep com la suma de experiències que els alumnes tenen o es probable que tinguen a classe.
•  L’escola com agencia socialitzadora i educadora total.
• Allò important del currículum es l’experiència, la recreació de la cultura com a vivència, la provocació de situacions problemàtiques.
• Importància dels processos psicològics de l’alumnat.
•  Es dona molta importància a les condicions ambientals.
•  Si partim d’experiències planificades, l’accepció es insuficient doncs no tenim en compte el currículum ocult.
• Perill de quedar-se en les experiències gratificants i oblidar la opressió social.

Des d'una perspectiva tecnològica:

• El currículum el componen les activitats d’aprenentatge planificades i dirigides per l’escola per tal d’aconseguir els objectius educatius.
• El currículum és una tasca practica, no un problema teòric.
• Teoria de caixa negra.
• No té en compte els resultats no pretesos.

     I, per últim, el currículum com a configurador de la pràctica:

•      El currículum s’entén com una praxis.
•      L’ensenyament i el currículum estan històricament localitzats, són activitats socials.
•      La teoria curricular ha d’oferir la forma de comprendre un doble problema, per un costat, la relació entre teoria i pràtica, i per l’altre, societat i educació.
•      El currículum és mètode, a més de contingut perquè mitjançant el seu format i els mitjans amb que es desenvolupa la pràctica, condiciona la professionalitat del professorat i la pròpia experiència de l’alumnat al ocupar-se dels continguts curriculars.
•      Es reclama autonomia per al professorat per a elaborar el currículum.

      

Açò és el que ocorre amb el sistema
educatiu i el currículum.

      
    "La educación es el arma más poderosa que puedes usar para cambiar el        mundo" (Nelson Mandela).
     Neus Mateu Alonso.

LLUITEM

Dilluns, 25 de novembre de 2013.

Després d’haver deixat passar una setmana, avui l’entrada va a tractar sobre la vaga realitzada el passat 20 de novembre i sobre el Dia Mundial de la Violència de Gènere, ja que és avui, 25 de novembre de 2013.

Pel que fa la vaga, aquesta estava prevista per a que la Llei LOMCE no s’aprove, que s’ature ací el procés d’aprovació, perquè ningú està d’acord amb ella, i deurien fer-nos cas als estudiants, ja que, som el futur del país. També, les protestes van servir per a demostrar-li a Wert, que s’ha quedat sol. Però després de veure totes les massives protestes, no són capaços de pensar i adonar-se’n que la estan “cagant”? Que estan fent coses fora de lloc? Que estem al segle XXI? És normal que tothom estiga en contra de Wert, si es que s’ha guanyat el nostre rebuig a pols.

Aquest home deuria adonar-se'n del que fa i que recule, com ha fet amb les beques erasmus, ja que, no li quedava altra.

La crua realitat

Per altra banda, avui és el Dia Mundial de la Violència de Gènere, i com cada any, defenem la igualtat entre gèneres. La violència de gènere és un tipus de violència física o psicològica exercida contra qualsevol persona sobre la base del seu sexe o gènere que impacta de manera negativa la seua identitat i benestar social, físic i/o psicològic. A partir d’ací, podem diferenciar dos tipus de violència de gènere, contra l’home i contra la dona. Encara que la violència contra la dona és la més destacada i a la que més importància li donen, no hem d’oblidar que, encara que siga en minoria, una part de dones també exerceixen violència contra els homes. El que passa és que com l’home, per naturalesa, és mes fort que la dona, és pitjor? No, el que succeeix és que veiem malament que un home viole física o psicològicament a una dona, però a la inversa no, i és una cosa igual de greu per a les dues parts, encara que, la dona pateix més violència que l’home.
El que també succeeix és que socialment està mal vist que un home viole a una dona de qualsevol manera, i a la inversa no. Les dones perquè empatitzem i els homes perquè pensen que això no ho farien i que és de ser escòria com a persona. Però hi ha molts tipus de persones, els que sí que son capaços d’agredir i els que no. De manera que, cal lluitar per aquesta igualtat, perquè deixe de produir-se eixa violència cada any, perquè deixen de morir eixa quantitat de dones cada any per violència de gènere.
Tot es deu als nostres avant passats, on la dona sempre ha estat en un rang inferior, no servia per a res, tot ho tenia que fer l’home, i encara que el món haja evolucionat, queden seqüeles d’aquests fets històrics.

JA ESTÀ BÉ DE FER LES COSES MAL. EVOLUCIONAR, AVANÇAR, ÉS EL QUE DEURIEM FER.

Fora la llei Wert i fora la violència de gènere.

"Lo que se les de a los niños, los niños darán a la sociedad". (Karl A. Menninger).

Neus Mateu Alonso.

EL CURRÍCULUM

Dijous, 14 de novembre, 2013

La classe d'ahir i hui, ha tractat del mateix tema. Al principi de la classe d'ahir vam veure un vídeo de l'educació a Corea, com es pot veure a l'entrada anterior. Després vam fer un repàs del que havíem donat fins ara: 

• Cultura per a la didàctica.
• Característiques de la cultura i l'educació. Societat activa.
• Sistema educatiu. 
• Currículum.

El tema ha sigut el currículum.

Aquest, són els continguts del sistema educatiu, és a dir, el que i el com. El que ensenyem (continguts) i com ensenyem (metodologies). La qüestió és quin currículum ha de tindre tota població en l'etapa obligatoria.
El currículum és un projecte selectiu de cultura (encara que tan sols s'ha seleccionat una part), cultural, social, política i administrativament condicionat que ompli l'activitat escolar, i que es fa realitat dins de les condicions de l'escola tal com estava configurada, per exemple, el simple espai ens està condicionant quin és el currículum.
Hi ha diferents punts de vista:  

1. El currículum és una selecció de continguts codificats de manera singular, ja que es podria codificar d'un altra manera.
2. Aquest projecte cultural es realitza en unes determinades condicions polítiques, administratives i institucionals. Les classes són de 20, 30, 40, 50... persones, cosa que està condicionada en el currículum, ja que no es poden fer les mateixes coses en un classe de 20 persones que en una de 50. 
3. Aquest projecte cultural i les condicions escolars estan també condicionats per les concepcions curriculars. Filosofies curriculars o orientacions teòriques, síntesi d'una sèrie de posicions filosòfiques, espistemològiques, científiques, psicológiques, pedagògiques i de valors socials, és a dir, què entenem per currículum i, a més de tot açò, un currículum també està condicionat per la manera que té cadascú d'entendre el currículum.
   La segona part del paràgraf, fa referència a quins són els continguts.

El currículum s'organitza per continguts, és a dir, per assignatures, departaments... Hi ha unes condicions institucionals:

• Política curricular
• Estructura del sistema educatiu
• Organització escolar

També hi ha una selecció cultural:

• Què es selecciona
• Com es selecciona

I, unes concepcions curriculars:

• Opcions polítiques
• Concepcions psicològiques
• Concepcions epistemològiques
• Concepcions i valors socials
• Filosofies i models educatius

Hi ha dos tipus de currículum, el de continguts i codis, i l'explícit i ocult. El currículum ocult és el que es transmet, que són valors i continguts, d'una manera no explícita i, de vegades, de manera inconscient, per exemple, que el professor estiga en front dels alumnes, amb les taules agrupades, cosa que implica que el mestre transmet continguts i es "qui" mana. El currículum de continguts ja l'hem definit abans.
També hem parlat del currículum nul, en el que hi ha dos matissos, un és tots aquells continguts que teòricament estan però no es donen en la pràctica, i l'altre, coses necessàries que es deurien de donar, però no es donen.


Aquest és un vídeo que parla del currículum ocult i, a més, del que ens poden transmitir els mestres i com.

Després d'açò, s'ha creat un debat "es pot ser objectiu a l'hora d'ensenyar?". Açò ens porta a els paradigmes de les concepcions de les diferents ciències socials: 

• Positivista: és el que ens han venut, pel que la realitat és objectiva i observable. 
• Pràctic (interpretatiu): la realitat no és única i té tantes visions com persones, l'únic que podem fer és veure les diferents mirades que tenen les persones sobre la realitat i, no veure una mirada única, ja que hi ha diferents maneres d'apropar-se a la realitat. Les persones que utilitzen aquest paradigma, usen unes tècniques més qualitatives.
• Crític: La realitat no és una, té diferents mirades, però venen donades perquè en l'estructura social tenim diferents posicions, ja que hi ha dominadors i dominants. En funció de quin lloc ocupem, veiem les coses d'uha manera o d'un altra, segons la nostra realitat. 

Però, hi ha una diferència entre paradigma pràctic i crític i és que el pràctic fa més referència a la visió individual de la realitat i el crític a la visió social. 

Més tard, Carles ha donat pas a un contingut que ha considerat important, com ara és, que hi ha diferents tipus de professors, ja que cadascún te diferents maneres d'entendre l'escola. Ser un bon mestre és dominar una sèrie de ferramentes per a dur a terme el currículum establert, de manera que, qui sap la tècnica més adequada fa la seua feina bé.
El professorat, com a tècnic, no ha de qüestionar-se els continguts de l'ensenyament, simplement ha d'impartir la classe. Quan un alumne no aprèn és perquè el professor no ha utilitzat la metodologia adequada o perquè aquest alumne necessita ajuda.
Des d'eixa perspectiva, una part molt important, de l'ensenyament és que la planificació ha de ser exhaustiva i molt concreta.
Un bon mestre és un professional fonamentalment pràctic, que reflexiona sobre l'acció i sobre la realitat i intenta il·luminar-la, és a dir, aquell que veu la realitat i és capaç de buscar un mètode per a solucionar-ho. En certa mesura, l'ensenyament és un art que precisa creativitat, intuició i expresivitat.
Per tant, des d'questa perspectiva, el currículum és un espai en el que els docents i aprenents tenen l'oportunitat d'examinar de forma renovada aquells significats de la vida quotidiana que solen veures com donats i naturals. El currículum es considera experiència, espai d'interrogació i qüestionament de l'experiència.


Per una banda, una de les funcions del sistema educatiu ací és la reproducció cultural i social de la societat. Però també veiem que hi ha espais per a la revolta i el qüestionament (com ja varem dir en entrades anteriors), perquè no tots som iguals i ens qüestionem coses, encara que les persones que s'ocupen, actualment, de la societat volen que continuem així.

I, per altra banda, les teories del currículum són:

• El currículum com a suma d'exigències. Els continguts de l'ensenyament, però, quins aquests continguts?, és a dir, si el currículu, són els continguts, s'haurà de saber quins són eixos continguts i com s'ensenyen.
• El currículum com a base d'experiències. Aquesta concepció ve de l'escola nova, que es va produir a principis del s.XX. Des d'aquesta perspectiva el currículum es allò que passa a l'aula, és a dir, aquelles experiències que viuen els alumnes i les alumnes en l'aula.
• La perspectiva tecnològica. Va sortir als anys 60 i 70, i diu que el currículum és una cosa tècnica, es tracta de concretar al màxim detall els resultats d'aprenentatge. El problema que porta concretar els resultats d'aprenentatge és que no aprenen tot el que deurien aprendre, perquè es centren en aconseguir l'objectiu i no en aprendre.
• El currículum com configurador de la pràctica. És a dir, entendre que el currículum és un aspecte tant de continguts com de pràctica. Agafar eixos continguts i posar-los en marxa en una classe.

També hem parlat sobre que en secundària es fa una prova diagnòstica, que consta de: matemàtiques, valencià, castellà i anglès/francès, i arrel d'ahí es classifiquen els centres per percentils, per a així, poder ordenar els instituts amb ordre de resultats. Nosaltres estem en el lloc 13, tenint davant a uns 80 centres i darrere a uns 12. Aquest tipus d'avaluació té relació amb la del liberalisme dels EEUU, ja que als que tenen millors resultats els donen més diners, i als que tenen pitjors no els donen res.

En la nostra opinió, açò no deuria fer-se perquè es fomenta la competitivitat i, a més, d'aquesta manera, s'aprofiten de nosaltres, els alumnes, simplement per a que els centres del seu país tinguen un lloc més alt en la taula de resultats. Però açò pot portar un debat molt interessant, ja que, els de dalt volen que exteriorment es veja que Espanya està en primer lloc en tot i ens exigeixen coses que després ells mateixos no són capaços de donar-nos, ja que, ens retallen.

xiquets fent l'examen

Un dels debats que ha sorgit a classe, ha sigut el dels uniformes, és a dir, per a què s'han creat els uniformes? que comporta aquest? Ha habut diversitat d'opinions, gent ha dit que, per comoditat per a les mares, per a que no tinguen que elegir cada matí la roba que han de possar-se els seus fills, altres, perquè diuen que hi ha xiquets i xiquetes que es riuen d'altres per la roba que duen, també s'ha comentat que simplement és pel negoci que es fa... Però realment,el que aquest comporta és aconseguir idenfiticar a la gent, és a dir, mitjançant l'unifororme, bé siga pel color o pel model, identificar qui pertany a cada col·legi.

Considerem, que el fet de portar uniforme, també és una cosa que fomenta la competitivitat, i a més, des de petits. Ja que, els xiquets i les xiquetes tendeixen a pensar que per dur un uniforme, aquells que duen un diferent són menys que ells o, "molen menys".

xiquets sense uniforme

xiquets amb uniforme

Per últim i ja per concluir, després de les dues sessions de classe i després de veure els dos vídeos sobre educació de Finlàndia i Corea, podem dir que, entrant novament en el mateix tema, l'educació és una competició, ja que sempre estarem competint amb els altres per a aconseguir un lloc. Bé siga a Espanya, a Finlàndia, a Corea o a Estocolm.


L'educació a cada país és diferent, però tots la mereixem per igual,
Andrea Hinarejos Alcoy.

무료 교육

Dimecres 13 de Novembre.

Avuí hem vist un vídeo sobre l'educació a Corea del Sud, ha sigut sorprenent. La diferència d'educació entre Finlàndia o nosaltres mateixa és immensa.

M'han cridat l'atenció moltes coses, però la que més m'ha cridat l'atenció és que instrueixen els xiquets com si foren militars, aquesta escena ix al principi del vídeo, on uns xiquets que en teoria van a un curset son col·locats en files, vestits de militars i se'ls demana una actitud militar.

xiquets vestits de militars

L'educació a Corea del Sud és una educació basada en la competitivitat, és a dir, l'educació és una carrera i a l'alumne se li fica al cap que te que arribar al ser el millor per a tindre un futur millor i un alt càrrec. Al tenir un alt nivell de competitivitat els joves han de fer classes extraescolars relacionades amb el saber i no amb el oci, al vídeo va eixir una classe amb quatre alumnes però a les onze de la nit. Aquestes activitats escolars els costen a les mares una mitjà de 3500€, per tant hi ha pares que estan obligats a pluriemplear-se per tal de fer front a aquestes activitats.
Els xiquets més menuts no saben que es el jugar, quan a una xiqueta d'uns deu anys li diuen que a altres països els xiquets juguen, ella s'estranya molt, a més les vacances com Nadal i estiu que tot el món celebra, a Corea s`ho passen estudiant, als xiquets se'ls imposa que estudiar és millor que jugar.
D'altra banda, al vídeo apareix un director de col·legi privat, i diu que no li agrada l'escola pública que els millors mestres estan en la privada, concretament al seu institut hi havien uns deu professors natius anglosaxons, i els més menuts ja donaven l'anglès bàsic, a Corea el adquirir coneixement de l'anglès és fonamental, i no sols de l'anglès. A Corea el sistema educatiu és molt dur i basat sobretot en la competitivitat i en ser els millors en tot, això provoca que uns 200 xiquets i joves, dels quals inclou xiquets de primària es suïciden per la pressió a la que estan sotmesos.

Col·legi privat

Col·legi públic

Pel que fa a la meua reflexió personal, jo pense que el sistema educatiu de Corea del Sud, és una barbaritat, pense que el que volen es fer màquines i no persones, estan tractant l'educació com una competició i que provoca que als xiquets els "furten" la infància, una dada clara és la quantitat de suïcidis que hi han cada any, i front açò jo em pregunte: No fan res?
També em crida l'atenció el primer que he dit, la instrucció militar dels xiquets, no es que estiga en contra del militarisme ( a l'inrevés), però no estic a favor del militarisme obligat i menys encara si es a xiquets. Açò és propi de països de l'Àfrica subdesenvolupats que estan molt endarrerits, Corea ja que pensa que va molt avançada pues en aquests detalls sembla que no.
En conclusió, Corea està formant màquines infelices, una sobreproducció de gent amb carrera però sense gent disposta a ser cambrer, femeter, etc... En el cas de que no es suïciden, clar.

 Els oferisc un petit vídeo sobre el augment dels suïcides joves a Corea.

"Radices litterarum amarae sunt, fructus dulces”

LAS RAICES DEL ESTUDIO SON AMARGAS,

Cristian Sampedro Herb

L'EDUCACIÓ A FINLÀNDIA

Dijous, 8 de novembre del 2013.

Avui, només començar la classe hem vist un vídeo sobre l'educació que s'imparteix actualment a Finlàndia.
Ací us deixe el vídeo per que el pugau veure:

Respecte a ell, puc dir, que Finlàndia té el sistema escolar més sorprenent del món, ja que té moltíssima qualitat. Cal destacar que es valora moltíssim l'educació, no com ací, que és un punt secundari, ja que pel que podem veure amb els retalls els dona igual el futur dels joves i xiquets. A més de valorar-se molt l'educació és una cosa important i intocable, no hi ha desigualtat, i a més, s'obtenen resultats alts.

         

Aquestes dues imatges reflexen la gran diferència entre Espanya i Finlàndia.

Per altra part, hi ha una relació íntima entre alumnes i professors, cosa que fa que els professors puguen ser encara millors professors. En canvi, ací a Espanya, hi ha una immensa diferència entre alumnes i professors, ja que mai de la vida, exceptuant alguns casos comptats, podràs fet-te "amic" d'un professor que t'està donant classe. A més, les escoles de Finlàndia són xicotetes i els estudiants són conscients de que els seus estudis van per davant de tot. També pensen que és més valuós que cadascú estudie el que realment li agrade, i no que estudie només pels diners que puga guanyar en un futur quan treballe, aquesta és una forma de pensar que a Espanya, molts dels alumnes no la tenen. Cal destacar que a Finlàndia no hi ha avaluacions fins a batxillerat, és a dir, no fan exàmens durant l'ESO ni la primària. Per una part, açò ho veig bé, perquè així no es fomenta la competitivitat des de tan menuts, però per altra banda ho veig malament, ja que, així els xiquets pot que no s'ho prenguen tan en serio, al no veure que tenen que fer una prova escrita per a avaluar els seus coneixements. Perquè, al cap i a la fi, els xiquets són xiquets, però ja quan són més majors és quan decideixen qué estudiar i són conscients de que el fet d'estudiar és bo, perquè es bo aprendre.
Una cosa que considere, des del meu punt de vista, molt important, és que els professors no expliquen, simplement fan que els alumnes puguen esbrinar com es fan les coses, és a dir, els fan pensar, cosa que ací a Espanya no succeeix, el que es fa ací són deures de pregunta i resposta, i activitats que no fan pensar l'alumnat, cosa que, considere que, no deuria ser així. Ja que, pense, que s'ha de fomentar l'acció de pensar des de xicotets i no simplement fer-nos aprendre coses teòriques, per a després arribar a l'examen i vomitar-les, sense poder fer una reflexió crítica respecte als coneixements que té cadascú, perquè així el que s'aconsegueix és que a les 3h d'haver fet l'examen ja no recordes res del que has "après".

A Finlàndia inciten als estudiants a pensar.

A Finlàndia, per a poder ser professor s'han de tenir unes bones qualificacions, no com ací, que amb tenir el títol de magisteri ja és suficient. Açò es deu a que, només poden agafar a persones contades per a fer una carrera, ja que no hi ha capacitat per a més, però açò provoca que els que ixen de la carrera ja graduats seran uns "màquines" i tindran una capacitat i una formació molt bona.
Cal destacar, que a l'hora de fer el "practicum", a Finlàndia, els estudiants el fan a les aules on el docent està present, i el qual posteriorment l'avaluarà i li dirà si ho ha fet bé o ho ha fet malament, per a així poder corregir el que s'ha fet malament. No com ací, que simplement vas a una guarderia a canviar bolquers i netejar vòmits de bebès i realment no aprens el que deuries fent les pràctiques, perquè tampoc tens a cap pedagog que estiga observant el que fas per a després poder dir-te el que has de millorar o el que no deus fer.

En un segon plànol, en quant a la vida fora de l'escola, a Finlàndia tenen un nivell alt de vida. Allí qualsevol pot tindre casa pròpia i, a més, fer viatges, cosa que ací, és impossible, a no ser que sigues ric, ja que cada vegada a Espanya els rics són més rics i els pobres més pobres, de manera que, tenim una desigualtat destacable en la nostra societat, cosa que a Finlàndia no succeeix.
Per altra part, a casa el que sol fer-se és, ajudar als xiquets que no els va bé a l'escola, cosa que ací no es fa, ja que quan a algún alumne no li va bé a l'escola o suspèn, el que fan els pares és apuntar-lo a una acadèmia o, normalment, a un repàs. També cal destacar, que, a pesar del que he dit abans, de que la relació entre professors i estudiants és molt íntima, arriba, fins i tot, al punt en que la relació entre docents i alumnes és quasi la mateixa. A més, els propis alumnes, pensen que és millor fer ús de la seua creativitat, coneixements i pensament, abans que fer alguna cosa fàcil com ara és llegir un text, és a dir, prefereixen fer un treball de 100 pàgines abans que fer una redacció del seu cap de setmana o llegir un text, ja que saben que, el treball de 100 pàgines els va a aportar molta més informació i van a aprendre molt més que fent una simple redacció.
Una de les coses més importants que reflexa aquest vídeo és, des de la meua opinió, a part de que l'educació és un punt molt important, és que, a Finlàndia els xiquets en sí són importants, ja que són el futur, com també hauria de ser ací, perquè, al cap i a la fi, els que estan treballant actualment dintre d'uns anys acabaran jubilant-se i nosaltres, els estudiants, haurem de suplir els seus càrrecs, així que, com volen que ho fem i posen l'educació per davall de qualsevol cosa? Cada vegada s'obliden més i més de que l'educació és un dret que tenim les persones com a éssers humans que som.

Una cosa que no s'ha
d''oblidar mai.

Altra cosa també destacable, és que a Finlàndia totes les persones que tenen el mateix currículum tenen les mateixes oportunitats, en canvi, ací no. Es obvi que si algú té dos carreres més que un altre, cinc idiomes i ha tingut una experiència laboral aclaparant, estarà per davant d'altra persona amb menys currículum, però veient dos currículums iguals, com som capaços de que aquests no tinguen les mateixes oportunitats? És molt injust.
Per consegüent, m'agradaria comentar el fet que a Finlàndia reben els alumnes de forma gratuïta tot el material que necessiten, tant menjar com material escolar, ja que el 98% de les seues escoles són públiques. El pitjor de tot és, que ací, a l'escola pública deuria passar el mateix, ja que com bé es diu és PÚBLICA, és a dir, la subvenciona l'Estat, de manera que tots els materials necessaris per a l'escola, institut o universitat, deuria pagar-los l'Estat, i així poder nosaltres, els estudiants, rebre de forma gratuïta tot allò que necessitem. Però, una vegada clavats en aquest tema, no cal que parlem de les matrícules universitàries, perquè és un tema indignant i que cabreja molt.
Finalment, per concluir, cal destacar que els finlandesos fan perfectament la gestió de l'estudi i d'aconseguir que els seus alumnes siguen els millors, ja que, disculpant les meues paraules, els de Finlàndia són els amos.
Durant tot el vídeo, a mi, personalment, m'han anat sorgint diverses opinions respecte a aquesta educació i amb comparació amb la nostra. Ací us mostre algunes que em resulten interessants:

Respecte a l'última he de dir, que conforme estan les coses ací, parlant del sistema educatiu, a qui no li agradaria haver nascut a Finlàndia? Està comprovat que les coses es poden fer bé i poden ixir millor encara.


Ara sí, per concluir us deixe un vídeo molt interessant sobre l'educació finlandesa que s'anomena "Cuestión de educación", que van emetre en el programa "Salvados" fa uns mesos.



L'educació és un dret,
Neus Mateu Alonso.

COM FUNCIONA EL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU?

Dimecres, 6 de novembre de 2013.

La classe de hui l'hem començat amb un tema nou, en el que hem parlat d'un concepte important, com ara és la legitimació de la desigualtat social, que ens explica que si el sistema educatiu (l'escola) és igual per a tots i uns fracassen i altres triomfen, la culpa recau sobre ells mateixos, és a dir, sobre els estudiants.

En classe s'ens ha fet vore que aquest concepte no és com ens fan creure, sinó totalment el contrari, ja que està demostrat que els xiquets provinents d'una classe baixa fracassen a causa de la classe social a la que pertanyen (baixa), ja que el llenguatge utilitzat en les escoles no és el que aquests utilitzen habitualment, sinó un llenguatge de classe mitjana o alta, és a dir, un llenguatge col·loquial/estándard, quan el que ells realment utilitzen és el vulgar. 

Llenguatge vulgar.

Ací ens agradaria aprofundir un poc més. Creiem que aquest fracàs no es deu ni al sistema educatiu ni a les famílies de classe baixa. Hi ha que col·locar-se en les dues bandes, ja que, per una part, el sistema educatiu no pot adaptar-se als xiquets de classe baixa, perquè obviament, no es va a parlar en un llenguatge vulgar a l'hora d'impartir les classes i, per altra part, els xiquets no tenen culpa de no saber més del que saben, ni tampoc les seues famílies, ja que l'educació abans era molt selectiva, així que el que pertanyia a una classe baixa no tenia opció a estudiar, bé pels diners o bé per l'índole, i estava destinat a treballar des de xicotet.

Tornant al tema, a més de que fracassen els de les classes baixes, el sistema educatiu actual ens fa creure que si no aproves és perquè eres un gandul o perquè eres bobo, de manera ens que ens fan entendre que en aquesta societat hem de competir els uns amb els altres.
La competitivitat és un concepte que es fomenta des de xicotets en les aules, com per exemple, premiant als xiquets que acaben els deures abans, i que fa que ens tornem egoístes i pensem tan sols en nosaltres. Açò fa que molts dels estudiants estudíen tan sols per a obtindre una bona nota, la millor, i no, realment, per a aprendre, que és pel que es deuria estudiar. Un exemple clar d'aquest concepte és la selectivitat, en la que milions d'estudiants competeixen entre ells per a obtindre la millor nota per a poder entrar en el grau que volen cursar, ja que qui traga una nota superior, per molt que la teua estiga dins de la nota de tall, tindrà preferència a l'hora d'entrar en la universitat i tu podràs quedar-te fora, de vegades per dècimes. Des d'aquest punt de vista, tot açò provoca que la competitivitat siga, per a nosaltres, un concepte "negatiu". Però, creiem que no sempre la competitivitat és negativa, sinó que pot ser una cosa positiva, a l'hora de superar-se a un mateix, cosa que provoca un augment de l'autoestima.

El principi d'aquest vídeo reflecteix la nostra societat, ja que de vegades som tan egoístes, que sols ens importa ser els primers en la gran majoria de les coses, donant-nos igual els demés, sense importat-nos el que els puga passar. La societat de hui en dia deuria reaccionar com ho han fet els xiquets en la segona part del vídeo, tornant enrrere per a ajudar al que ho necessitava i fent desaparèixer eixe egoísme i, sobre tot, eixa competitivitat de què hem parlat.
Per tant, opinem que no deuria fomentar-se la competitivitat des de xicotets, perquè així l'únic que s'aconsegueix és que vejam a la resta com els nostres rivals. El més correcte seria que 
s'impartiren altra mena de valors.  

A partir d'açò, a classe hem parlat d'alguns mecanismes de socialització que utilitza l'escola, que són els següents: 

• La selecció i organització de continguts. Respecte a aquest punt, podem dir que els continguts que el sistema educatiu diu que hi ha que estudiar a les escoles, no son tots els contiguts possibles, és a dir, hi ha molts més dels que ens imparteixen. De manera que el que es fa es excloure uns i posar uns altres, segons els interesse, ja que pretenen que tingam només informació, i que no reflexionem sobre la realitat per a que així no pugam criticar el sistema i revelar-nos contra ell. 

Aquest llibre ens
reflexa els continguts
exclosos

Aquests són els continguts
elegits que els interessen

• L'organització de les tasques. A l'escola només fan que manar activitats de "pregunta i resposta" per a veure el que s`ha après, poder evaluar-ho, però sempre cenyint-se als contigunts que ells volen que aprenem. De manera que, no fan pensar ni reflexionar als alunmnes sobre qualsevol tema per la por a la crítica del seu sistema, com ja hem dit en el punt anterior. 

Xiquet fent activitats
de "pregunta i resposta".

• Ordenació de l'espai i el tems. Ací el silenci és un factor important, ja que quan els inspectors van a les escoles el revisen, perquè ajuda a la concentració.

 

Mostra de silenci.

• Formes de valoració de les tasques. Sistemes d'avaluació. Les escoles han d'avaluar els alumnes mitjançant exàmens i deures. Aquest és un punt important, ja que fomenta la competitivitat i la lluita per obtenir millors resultats.
  En l'actualitat, els sistemes d'avaluar als xiquets menuts han canviat, ja que abans només els avaluaven amb PA (Progressa Adequadament) i NM (Necessita Millorar) i, ara, els avaluen amb notes, fent que els xiquets es senten millors si són més competitius i aconsegueixen millors resultats que els seus companys. 

Notes d'un alumne de primària amb valoracions PA i NM.

• Mecanismes de distribució de recompenses. En aquest punt, estem tornant al concepte de competitivitat, ja que als xiquets se'ls dona unes recompenses materials, en compte de premiar-los amb altres formes que podríen fomentar la motivació. 

Recompensa que fomenta la competitivitat.

• Modes d'organitzar la participació de l'alumnat en l'establiment de les normes de convivéncia.

Normes de convivència a un aula.

A partir d'açò hem fet un debat molt interessant que ens plantejava la idea de si un professor podia impartir les classes com ell volia o no. Una de les companyes defensava que un professor podia donar les classes amb una metodologia que aquest considerara adequada per als seus alumnes, però en canvi, altra companya ha protestat dient que un professor ha de seguir unes normes. Respecte a açò, opinem que un docent pot impartir les classes amb una metodologia pròpia, però seguint els continguts que els marquen, encara que siguen els que al sistema educatiu l'interesse. 

Afortunadament, els propis estudiants no estem d'acord en moltes de les coses que imparteix el sistema educatiu. De manera, que podem treballar per a plantejar diferents alternatives i coses diferents, però... HI HA ESPAIS PER A LA REVOLTA? Sí, perquè l'escola és un espai viu d'interaccions i interessos enfrontats, i perquè a l'escola existeixen espais de relativa autonomia que poden utilitzar-se per a desequil·librar l'evident tendència a la reproducció conservadora de l'statu quo.

Però el sistema educatiu té algunes contradiccions:

• Moltes vegades, els alumnes no estan d'acord amb els professors, encara que els docents no són els culpables, ja que és el sistema educatiu qui imposa les normes. No obstant això, pensem que molts d'aquests deurien revelar-se contra aquest sistema actual més del que ho fan.
• Els professors no són capaços de canviar metodologies a l'hora d'impartir les classes si veuen que aquestes no funcionen. Pensem que hi ha molts professors que creuen que la seua metodologia és la correcta, però estan equivocats. Perquè arribats al punt en que tota la classe suspen, per exemple, el docent haurà de preguntar-se ¿Que està passant ací, estic fent alguna cosa malament?, i no creure que els alumnes tenim sempre la culpa de tot.
• La preparació per al món del treball és contradictòria, ja que, per un costat, es segueixen requerint valors propis del treball assalariat (disciplina, submissió, estandarització) i al mateix temps es demanda la capacitat per al treball autònom (iniciativa, risc, diferenciació). Açò és molt contradictòri si el sistema educatiu forma gent incapacitada que no siga capaç de qüestionar el sistema, és a dir, amb falta d'iniciativa i creativitat entre altres, i després ens "exigeixen" aquesta serie de varlors.
• Es manifesta una gran contradicció entre una societat que requereix per al seu funcionament polític i social la participació activa i responsable de tots els ciutadans considerats de dret com iguals, i eixa mateixa societat que a l'esfera econòmica vol una actidud submissa i disciplinada de la majoria de la població. Pensem que el que volen és que sigam com ells vulguen quan vulguen, és a dir, depenent de la situació que sigam d'una manera o d'altra. 

Una de les moltes contradiccions... 

Seguit d'açò, hem parlat sobre les funcions educatives de l'escola, que són les següents:

• Desborda la funció reproductora, en tant, es recolza en el coneixement públic per a provocar un coneixement privat en cadascún d'els/les alumnes, és a dir, aquelles coses que hem conseguit esbrinar, provoquen coneixement privat en nosaltres
• S'exigeix canviar la manera pensar, la metodologia i els continguts per a canviar l'escola.
• La funció educativa en esta societat ha de concretar-se en: 
• Desenvolupament radical de la funció compensadora. Aquesta preten fer una societat millor, cosa que implica una escola compresiva i comuna, és a dir, que tot l'alumnat tinga dret a tots els continguts (l'única llei comprensiva és la LOGSE) i a la diverditat pedagògica per a atendre a les diferències d'origen, les dificultats socials o personals, és a dir, diversitat d'atenció per a que tots pugam arribar a obtindre els mateixos objectius
• Provocar i facilitar la reconstrucció dels coneixements, disposicions i pautes de conducta que el xiquet assimila en la seua vida paral·lela i anterior a l'escola. Ací es preten preparar els alumnes per a pensar críticament i actuar democràticament en una societat no demogràtica. Així, podran reflexionar sobre més coses de les relacions socials i els mitjans de comunicació i, també, veure si l'escola es plantetja la manera de relacionar-se uns amb altres i si aquesta ajuda a canviar les maneres dominants entre les relacions humanes d'entendre aquesta societat. 

En aquest vídeo es reflexen els punts que creiem més importants per a canviar el sistema educatiu.

El sistema educatiu espanyol és un fracàs.
Andrea Hinarejos i Neus Mateu.