Dijous, 10 d’octubre de 2013.
Avui, Carles ens ha posat un vídeo sobre l’educació de
Francesco Tonucci, un pedagog molt important.
Aquest vídeo tractava de l’opinió que tenia aquest
pedagog sobre la LOMCE, una llei que fa que el nostre sistema educatiu torne
arrere en molts aspectes.
Aquesta llei (LOMCE o Llei Wert) pretén alguns canvis com, per exemple, que l’examen de prova per a accedir a la universitat, la selectivitat, s’elimine i que els alumnes, al finalitzar l’etapa educativa en la que estiguen, siguen evaluats mitjançant unes proves d’ESO i Batxillerat. Si aquestes proves no són superades no podran passar a l’etapa següent. Altre dels canvis que s’introdueixen en aquesta llei és l’eliminació de l’últim curs de la ESO, quart. També, l’assignatura de religió contarà, ara, en l’expedient de cada alumne, l’assignatura d’Educació per a la ciutadania desapareixerà definitivament i molts canvis més...
En aquest vídeo, Francesco Tonucci contesta a una sèrie de preguntes molt interessants que ens han cridat l’atenció com, per exemple, “què li diries a la gent que menysprea l’educació infantil?” (ja que en la nova llei no hi ha rastre d’aquesta educació). Nosaltres pensem que aquesta gent viu en la ignorància i sabem que l’educació infantil és molt important en l’educació, fins i tot s’atreviríem a dir, que és l’etapa més important, ja què és on un home/dona posa els fonaments de l’aprenentatge.
Altra de les preguntes que ens ha sorprès ha sigut “què significa educar en la diversitat? Millor separem per el rendiment?”. Com bé diu aquest pedagog, “la diversitat és exactament el contrari de la selecció i de l’exclusió” i, reflexionant sobre aquesta frase, pensem que el correcte no és separar als xiquets pel rendiment. Els xiquets no deuen estar separats, encara que alguns puguen tindre més dificultats a l’hora d’aprendre i necessiten, tal vegada, algo més d’ajuda que altres, aquests tenen els mateixos drets que els demés a estar junt amb els altres, ja que tots els xiquets aprendran sempre, d’una banda o de l’altra.
La pregunta “què podem fer per a evitar aquest retrocés a temps passats?” també ens ha cridat l’atenció, però amb la diferència què nosaltres no hem sabut que contestar, però quan hem escoltat l’opinió de Francesco Tonucci ens hem ficat d’acord amb ell.
Per a finalitzar, les dos preguntes que més ens han fet reflexionar han sigut, en primer lloc, “per què és important l’educació pública?”. Creiem que l’educació pública és important perquè tot el món té dret a estudiar i a tindre una formació universitària, tinguen o no tinguen recursos. I, en segon lloc, “per què és important l’educació?”, doncs perquè és el motor que impulsa les arrels de tots els països, ja que els xiquets i els joves són el nostre futur.
Aquesta llei (LOMCE o Llei Wert) pretén alguns canvis com, per exemple, que l’examen de prova per a accedir a la universitat, la selectivitat, s’elimine i que els alumnes, al finalitzar l’etapa educativa en la que estiguen, siguen evaluats mitjançant unes proves d’ESO i Batxillerat. Si aquestes proves no són superades no podran passar a l’etapa següent. Altre dels canvis que s’introdueixen en aquesta llei és l’eliminació de l’últim curs de la ESO, quart. També, l’assignatura de religió contarà, ara, en l’expedient de cada alumne, l’assignatura d’Educació per a la ciutadania desapareixerà definitivament i molts canvis més...
En aquest vídeo, Francesco Tonucci contesta a una sèrie de preguntes molt interessants que ens han cridat l’atenció com, per exemple, “què li diries a la gent que menysprea l’educació infantil?” (ja que en la nova llei no hi ha rastre d’aquesta educació). Nosaltres pensem que aquesta gent viu en la ignorància i sabem que l’educació infantil és molt important en l’educació, fins i tot s’atreviríem a dir, que és l’etapa més important, ja què és on un home/dona posa els fonaments de l’aprenentatge.
Altra de les preguntes que ens ha sorprès ha sigut “què significa educar en la diversitat? Millor separem per el rendiment?”. Com bé diu aquest pedagog, “la diversitat és exactament el contrari de la selecció i de l’exclusió” i, reflexionant sobre aquesta frase, pensem que el correcte no és separar als xiquets pel rendiment. Els xiquets no deuen estar separats, encara que alguns puguen tindre més dificultats a l’hora d’aprendre i necessiten, tal vegada, algo més d’ajuda que altres, aquests tenen els mateixos drets que els demés a estar junt amb els altres, ja que tots els xiquets aprendran sempre, d’una banda o de l’altra.
La pregunta “què podem fer per a evitar aquest retrocés a temps passats?” també ens ha cridat l’atenció, però amb la diferència què nosaltres no hem sabut que contestar, però quan hem escoltat l’opinió de Francesco Tonucci ens hem ficat d’acord amb ell.
Per a finalitzar, les dos preguntes que més ens han fet reflexionar han sigut, en primer lloc, “per què és important l’educació pública?”. Creiem que l’educació pública és important perquè tot el món té dret a estudiar i a tindre una formació universitària, tinguen o no tinguen recursos. I, en segon lloc, “per què és important l’educació?”, doncs perquè és el motor que impulsa les arrels de tots els països, ja que els xiquets i els joves són el nostre futur.
Després d’haver-nos informat del que era cada concepte hem pogut fer una reflexió final on aclaríem que la cultura és descriptiva, ja que ens diu com és com està el món i ens dona dades, també es tècnica perquè es proporciona instruccions i ens diu com actuar al món, és normativa per donar-nos valors i ens diu que hem de fer respecte al món i, finalment, la cultura es prospectiva, ja que ens parla d’aquelles coses que poden ser possibles i d’aquelles coses que no poden ser-ho, cosa que és molt important.
També hem après que abans es creia que la cultura era homogènia, que cada tribu o poble tenia una cultura diferent a un altra, però ara hem descobert que nosaltres compartim molts trets culturals amb gent d’altres països, estiguen o no estiguen lluny del nostre territori.
 |
| Les cultures fan el món |
"La cultura fa persona a l'ésser humà, és la clau de la vida",
Andrea Hinarejos Alcoy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada