L'EDUCACIÓ ACTUAL

Dimecres, 30 d’octubre de 2013.

Un dels avanços que hem fet en l'educació des de l'època de Franco és que l'educació és pública i és per a tothom, no obstant això, la nova política d'educació actual, el que fa és limitar l'educació a la gent que té menys recursos per a pagar les tasses i el transport a la universitat, i la nova política limita l'accés a les beques. Per tant, esta educació està endarrerida, com a l’època de Franco, on sols aquells que tenien recursos econòmics, els rics, podien estudiar.

Jo tinc família a França, i tinc un cosí que està fent la carrera de medicina, i ell em conta que a França donen beques, fins i tot altes, per a qui estudia a la universitat, ell inclús diu que "cobra" per estudiar, a més té tota la informació possible, ací, a Espanya, jo pense que la gent no té tota la informació possible, molta gent no sap que les beques es troben al MEC (Ministeri d’educació i cultura), jo mateixa em vaig assabentar per un amic d'aquesta possibilitat. A la conclusió que vull arribar, no és que els estudiants tinguem que cobrar per estudiar, sinó que la gent tinga més ajudes, perquè l'educació és el motor d’un país, i si falla l'educació el país té un greu problema.

Fa un temps va dir el ministre Wert que els estudiants devien estudiar totes aquelles carreres (que són poques) que tingueren més eixida, jo pense que la gent deuria d'estudiar el que li plena i el que li agrada, no el que el país vol que estudie. Jo sóc conscient que el grau en Pedagogia, té ara mateixa poques eixides, no obstant això, tinc que estudiar el que vull i el que a mi em plena. L'educació i la formació professional, és un dret i no una inversió, aquests últims anys s'està produint una "fuga de cerebros", gent bona i ben formada té que abandonar el seu país per anar-se'n a Alemanya o Anglaterra a provar sort, i a part, la vida fora d'Espanya és cara i com ara les beques Erasmus estan molt reduïdes o bé et donen molt poques ajudes, l'estudiant ha de buscar una feina complementaria a l'estranger per a poder costejar-se els estudis. D'altra banda, les beques Sèneca, per a estudiar a Espanya directament s'han suprimit, per tant, l'educació és una inversió o almenys és el que la política ens fa creure. L'educació és un dret per a tots, però, això no està complint-se, ja que l'educació pública és massa cara i en l'època de crisis la gent no pot pagar aquesta fortuna.

A la falta de feina, la gent ha de buscar alternatives i treure’s més títols, sobre tot idiomes i altres carreres, o màsters etc... Hi ha molta gent amb dues carreres o màsters, treballant al Mercadona o de cambrer/a, això amb una miqueta de sort, perquè també hi ha gent amb aquestes característiques demanant feina. Si ja és difícil que agafen a gent amb experiència laboral, encara és més difícil que un estudiant recent tret el grau tinga feina, no obstant això, perquè estigues millor format no vol dir res, sempre tens més possibilitats i millor que estar parat doncs es treure títols, com per exemple idiomes, ara demanen un nivell alt d'anglès obligat, d'anglès o de qualsevol llengua, i tots recordem amb gràcia i ràbia sobre tot a polítics com Zapatero parlant un anglès patètic, o bé el ridícul d'Ana Botella al comitè olímpic. Ens demanen a nosaltres un nivell d'anglès, i ells, bé, no prediquen amb l’exemple. Doncs bé, així funciona la política educativa del país...

Un dels ridiculs més grans de la història,trist i lamentable. Dis is espain...

L’educació és un dret que tots tenim,

Cristian Sampedro Herb.

PER UN FUTUR MILLOR

Dijous, 17 d’octubre de 2013.

Avui, hem començat la classe parlant de les vagues que es realitzaran els pròxims dies 22, 23 i 24 d’octubre a causa de la nova llei educativa, LOMCE. Aquesta  va ser presentada, definitivament, el 17 de maig de 2013 per José Ignacio Wert, ministre d’educació espanyol i pretén canvis com, per exemple, que l’examen de prova per a accedir a la universitat, la selectivitat, s’elimine i que els alumnes, al finalitzar l’etapa educativa en la què estiguen, siguen evaluats mitjançant unes proves d’ESO i Batxillerat. Si aquestes proves no són superades no podran passar a l’etapa següent. Altre dels canvis que s’introdueixen en aquesta llei és l’eliminació de l’últim curs de la ESO, quart. També, l’assignatura de religió contarà, ara, en l’expedient de cada alumne, l’assignatura d’Educació per a la ciutadania desapareixerà definitivament i molts canvis més... 

Segons Wert, aquesta obeeix la necessitat de reduir la despesa pública en educació dins del context de crisi econòmica en el qual es troba Espanya, però nosaltres pensem que està equivocat, ja que els estudiants som el futur.

Tot açò, provoca una gran quantitat de manifestacions al país en contra de la llei. Aquestes s’inicien per estudiants, mestres, pares i grups socials que no están d’acord amb aquesta.

El problema està en que no tot el món pot fer força en contra de la llei, perquè tenen por d’anar a les manifestacions per la violència. Per una banda, pordem dir que hi ha manifestants que es passen i tenen atacs violents, com cremar contenidors o llançar pedres, contra aquells que no pensen igual que ells i els antidisturbis. Per altra banda, hi han manifestants que al expresar els seus ideals i defendre la seua postura reben colps, sense haver fet res roïn, pels policies.

En contra de tot açò, la nostra facultat (Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació) s’uneix solidariament a aquest fet que afecta a la gran majoria dels estudiants, de manera que hem fet un minut de silenci pel “dol de la mort de la ciencia en Espanya”. ᴥ

Fotografia de la pancarta de la nostra facultat. 

En definitiva, estem retrodedint al passat en compte d’avançar i evolucinar cap a un futur millor.

Un aplaudiment per a Wert per "lo" bé que ho està fent.

Si lluitem, podem,

Neus Mateu Alonso i Andrea Hinarejos Alcoy

AUREA MEDIOCRITAS

Dimarts, 15 d'octubre de 2013.

La classe de hui ha estat molt bé, hem parlat i compartit idees sobre un tema que a mi, personalment, m'agrada molt que és el tema de les comunicacions i com han influit en l'educació. Doncs bé, sense lloc a dubtes, la societat a la que vivim és la denominada societat de la informació, estem sotmesos al "cuarto poder", no podem viure sense elles. Aquestes són les conseqüències de la globalització i de l'avanç de la tecnologia, no obstant això, aquest auge de les comunicacions té efectes positius i negatius. El positiu, si es gasta bé, pot arribar a ser molt productiu sobretot per a l'educació. Jo recorde el shock que va suposar que a la meua escola ficaren un ordinador per al mestre, on passava llista des d'ahí, a més, podia anotar totes les incidències i, fins i tot, podia buscar en internet alguna informació que, o bé, no tenia clara, o bé, volia ampliar-la amb imatges. Fins i tot, en l'assignatura de música he vist pel·licules. Per altra banda, tenir un ordinador en classes de l'ESO, és molt perillós, i ho dic per experiència, jo he vist i he sentit coses lamentables...
Quan vaig passar a l'institut, això ja era una altra cosa, al ser públic dispossava de moltes més coses tecnològiques, ens podíem intercanviar dubtes amb els professors i altres més coses, però, ara que sóc universitari, és tot molt diferent, un universitari sense tecnología "es mor", no pot viure sense un ordinador o Internet, l'invent de l'aula virtual és molt bo, perquè facilita moltíssim la vida als estudiants i als professors. La veritat és que és còmode pujar treballs només s'acaben i fer exàmens i qüestionaris, i de seguida enviar-los és un avanç enorme.

Ara bé, també parlem-ne de les conseqüències negatives, per exemple, les xarxes socials com Twitter o Facebook, són un total defensor d'aquestes, però, solament, si s'usen correctament i en un temps determinat. Hi ha moltes persones que han agafat una adicció gran a totes aquestes xarxes, i a més, algunes persones les utlitzen per a promocionar-se, pujar pornografia, o bé, insultar a la gent. Jo sóc partidari de com deia Horacio, "aurea mediocritas", la "dorada medianía", el que vol dir que tot es bò, però sempre en la seua justa mesura.

Horaci, autor del tòpic "Carpe Diem",
 que significa "aprofita el dia".

L'educació és cosa de tots,
Cristian Sampedro Herb.

L'educació i la cultura

Dijous, 10 d’octubre de 2013.

Avui, Carles ens ha posat un vídeo sobre l’educació de Francesco Tonucci, un pedagog molt important.

Aquest vídeo tractava de l’opinió que tenia aquest pedagog sobre la LOMCE, una llei que fa que el nostre sistema educatiu torne arrere en molts aspectes.
Aquesta llei (LOMCE o Llei Wert) pretén alguns canvis com, per exemple, que l’examen de prova per a accedir a la universitat, la selectivitat, s’elimine i que els alumnes, al finalitzar l’etapa educativa en la que estiguen, siguen evaluats mitjançant unes proves d’ESO i Batxillerat. Si aquestes proves no són superades no podran passar a l’etapa següent. Altre dels canvis que s’introdueixen en aquesta llei és l’eliminació de l’últim curs de la ESO, quart. També, l’assignatura de religió contarà, ara, en l’expedient de cada alumne, l’assignatura d’Educació per a la ciutadania desapareixerà definitivament i molts canvis més...
En aquest vídeo, Francesco Tonucci contesta a una sèrie de preguntes molt interessants que ens han cridat l’atenció com, per exemple, “què li diries a la gent que menysprea l’educació infantil?” (ja que en la nova llei no hi ha rastre d’aquesta educació). Nosaltres pensem que aquesta gent viu en la ignorància i sabem que l’educació infantil és molt important en l’educació, fins i tot s’atreviríem a dir, que és l’etapa més important, ja què és on un home/dona posa els fonaments de l’aprenentatge.
Altra de les preguntes que ens ha sorprès ha sigut “què significa educar en la diversitat? Millor separem per el rendiment?”. Com bé diu aquest pedagog, “la diversitat és exactament el contrari de la selecció i de l’exclusió” i, reflexionant sobre aquesta frase, pensem que el correcte no és separar als xiquets pel rendiment. Els xiquets no deuen estar separats, encara que alguns puguen tindre més dificultats a l’hora d’aprendre i necessiten, tal vegada, algo més d’ajuda que altres, aquests tenen els mateixos drets que els demés a estar junt amb els altres, ja que tots els xiquets aprendran sempre, d’una banda o de l’altra.
La pregunta “què podem fer per a evitar aquest retrocés a temps passats?” també ens ha cridat l’atenció, però amb la diferència què nosaltres no hem sabut que contestar, però quan hem escoltat l’opinió de Francesco Tonucci ens hem ficat d’acord amb ell.
Per a finalitzar, les dos preguntes que més ens han fet reflexionar han sigut, en primer lloc, “per què és important l’educació pública?”. Creiem que l’educació pública és important perquè tot el món té dret a estudiar i a tindre una formació universitària, tinguen o no tinguen recursos. I, en segon lloc, “per què és important l’educació?”, doncs perquè és el motor que impulsa les arrels de tots els països, ja que els xiquets i els joves són el nostre futur.

L’altra part de la classe l’hem dedicada a parlar de la cultura, i hem après que aquesta té diferents conceptes: el concepte humanista, il·lustrat o jeràrquic, el concepte antropològic o diferencial de la cultura, el concepte genèric de la cultura i el concepte sociològic.
Després d’haver-nos informat del que era cada concepte hem pogut fer una reflexió final on aclaríem que la cultura és descriptiva, ja que ens diu com és com està el món i ens dona dades, també es tècnica perquè es proporciona instruccions i ens diu com actuar al món, és normativa per donar-nos valors i ens diu que hem de fer respecte al món i, finalment, la cultura es prospectiva, ja que ens parla d’aquelles coses que poden ser possibles i d’aquelles coses que no poden ser-ho, cosa que és molt important.
També hem après que abans es creia que la cultura era homogènia, que cada tribu o poble tenia una cultura diferent a un altra, però ara hem descobert que nosaltres compartim molts trets culturals amb gent d’altres països, estiguen o no estiguen lluny del nostre territori. 

Les cultures fan el món

"La cultura fa persona a l'ésser humà, és la clau de la vida",
Andrea Hinarejos Alcoy.

LE PETIT SAUVAGE

Dijous, 3 d'octubre de 2013.

Avui hem vist la pel·lícula “Le petit sauvage”, aquesta tracta sobre una investigació basada en un xiquet trobat al bosc, el qual ha viscut ahí des de que va nàixer, de manera que, es tracta d’un xiquet salvatge, com bé diu el títol, ja què s’ha educat i ha sobreviscut en l’àmbit dels animals. Quan el troben, el duen a un poble, perquè pensen que un ésser humà ha d’estar en societat, com la resta. Una vegada allí, com que es tracta d’un xiquet de bosc, el tracten com si fos un animal, nugant-lo i donant-li de menjar com a un gos. A partir d’ací, un metge s’assabenta de l’encontre del xiquet i decideix endur-se’l a sa cara per a investigar-lo, per a veure si es pot educar un xiquet amb una edat avançada i quan li costaria aprendre tot el que la resta de xiquets de la seua edat ja saben. El que el doctor vol és fer un estudi, publicar-lo i guanyar diners, però després de tant esforç i de tantes investigacions acaba agafant-li afecte al xiquet. Al llarg de la pel·lícula podem veure coses com, la manera que té la gent del poble de tractar el xiquet pel fet de no haver-se criat com ells, també observem, que el xiquet respon a la lletra “o” de manera que, decideixen posar-li de nom Víctor. A més, quan el metge està investigant amb Víctor i li diu que faja algun exercici, quan aquest el fa bé el premia amb la cosa què més li agrada, que és la llet, però en canvi, quan ho fa mal, en compte d’animar-lo i dir-li que ell pot fer-ho, el castiga tancant-lo a l’habitació fosca i fent-lo plorar. Per altra banda, quan ja està Víctor un temps vivint amb el metge, se n’adona que no és feliç i vol tornar al lloc on ell vivia abans, ja que al cap i a la fi és on s’ha criat i està acostumat a eixa vida, però, ell mateix sap que és millor viure a una casa, tindre un sostre on cobrir-se si plou i menjar variat, ja què aquestes són les necessitats bàsiques d’una persona. Així que, decideix tornar, però també, perquè els ha agafat afecte als que vivien amb ell, el metge i la seva serventa.

Víctor abans

Víctor després

Quan ha acabat la pel·lícula, hem fet un xicotet debat on cadascú ha donat la seua opinió respecte al que veia. En el meu cas, pense que el metge en ningun moment li agafa afecte a Víctor, simplement el que vol es guanyar diners amb el seu estudi. I, per altra banda, cal dir que si ara mateix ens trobarem en la mateixa situació que la gent d’aquell poble, és trist dir-ho, però s’acabara fent el mateix que ells, tractant-lo com si fos un animal i no com una persona, que al cap i a la fi, encara que s’haja criat al bosc, és el que és.

"Le petit sauvage", la pel·lícula.

També hi ha una pel·lícula semblant, sobre una xiqueta salvatge, a la qual es troben en una habitació, incomunicada pràcticament tota la seua vida. Aquesta no sap parlar, ni tampoc caminar. Els seus pares l'havien forçada, i poc després de descobrir-ho son pare es va llevar la vida.

El temps és un gran mestre,

Neus Mateu Alonso.

PRIMER DIA

Dimecres, 2 d'octubre del 2013.

Avui, ha sigut el primer dia de classe de didàctica, cultura i educació, on em conegut a Carles, el professor. Per començar, ens ha comentat el que farem durant el curs, i el que més ens ha sorprès a Andrea, a Cristian i a mi ha sigut que l'ús del twitter, en els hastags que Carles ens diga cada dia a classe, conten com a nota. Per una banda, pensem que és una manera divertida de comentar les coses donades a classe, ja què com els adolescents d’avui en dia utilitzem el twitter, Carles pot llegir el que escrivim de les seues classes, i també assabentar-se’n si atenem o si entenem o no. Però, per altra part, pensem que es la canya, ja que mai ho havíem fet.

La segona part de la classe ha sigut una pràctica, la qual consistia en redactar un breu text sobre alguna persona que ens haja motivat en la vida per a seguir estudiant. Cristian ha decidit parlar sobre un professor que va tindre, Santiago, el qual sap 17 llengües, Andrea sobre sa mare, què li ha ajudat molt per a seguir estudiant, i per últim, jo Neus, he parlat d’Esther, la meua mestra d’anglès de primer d’ESO que ha estat en mi fins ara. Com que no he parlat sobre ella a classe, m’agradaria escriure el meu text ací.

“Vull ser educadora i he estat motivada per a fer-ho des de fa temps, gràcies a Esther, la mestra d’anglès, què sempre m’ha donat ànims i força per a estudiar. És qui ha fet que m’agradés l’anglès i que, de fet, vulga edugar els meus alumnes en aquesta llengua. És una persona a la qual admire, per les seues maneres de donar les classes, per com és i per la motivació que transmet als seus alumnes. A més, és algú que, a pesar de no donar-me classe més que una vegada, s’ha ocupat per mi i ha estat en mi fins ara.”

Si vols pots,
Neus Mateu Alonso.